Un petit record from Manchester

(Fragment del missatge enviat per l’Eddy en saber de la mort d’en Ramon, mon pare. Una altra faceta del pare. I un petit però aclaridor episodi d’aculturació a la postguerra).

Jo tinc molt bons records del temps que vaig passar amb vosaltres al pis del Carrer Agricultura i de l’hospitalaris que vau ser tots amb mi. Del Ramon me’n recordo molt ara de la seva rialla i bromes pesades, quasi sempre en català, de les que n’entenia la meitat. Sempre recordaré la seva història d’aprendre a comptar en castellà a l’escola del poble, «…trece, catorce, quince….eeem…sece?..» PLAS! [plantofada del mestre]»  i també de la nostra visita a Estopanyà i aquests pobles abandonats amb els noms tant suggerents: Fet (1) i Finestres. El cementiri (2) em va quedar gravat i també aquelles roques tan increïbles (3) [“Les Viles” de Finestres]. En fi, jo vaig compartir poca estona de la seva vida però encara porto unes quantes imatges i memòries. Sé que quan es va morir la meva tieta, i també el pare de l’Ana, entre altres coses va servir també com a celebració de les coses bones de les seves vides i per unir la resta de la família. Espero que hagi estat una mica així per vosaltres també.