‘Lo he intentado’

En veure l’agonia de la nostra llengua, lo dia de Sant Bernat vaig prendre la decisió de parlar castellà amb tothom. Ho vaig afrontar com una mena d’eutanàsia lingüística, atès que la llei del mateix nom ja era vigent i ningú no em podria denunciar a l’autoritat competent. Malgrat que els primers anys de la…

Bèsties i bestioles

Són la meua debilitat, no en va soc de la «generació Rodríguez de la Fuente». Recordo les hores hipnotitzat pel trafegar de les formigues a la boca del niu, les visites al zoològic o la dèria pels llibres que m’explicaven la vida dels nostres companys de planeta. Tanmateix, la meua malaptesa per les ciències i…

Llençols i navalles

No sé com és, però els llençols que ixen a les sèries són d’allò més glamurosos; tant hi fa si l’escena de llit és en una mansió de Beberly Hills com si passa en un apartamentet d’estudiants. Confesso que quan ho veig m’agafen ganes de tindre’n uns d’iguals, de colors matisats i tacte sedós. Els…

A l’ombra de Gredos

Fa una calor abrusadora. Vora meu, corre l’aigua que llisca, vigorosa, entre roques arrodonides d’aparença granítica. La vegetació és impenetrable. Enllà les capçades, els cims apareixen vellutats d’herbeta bruna, i més amunt, el cel. Suposo que l’hivern els deu cobrir de neu. Ara mateix, però, la paraula ‘neu’ és una quimera. Avanço treballosament riu avall,…

‘Ok boomer’

Acabo de rentar els plats. Al defora, la lluna minvant navega, calmosa, entre els estels de finals de maig. Dins de casa la llum és tènue, la justa per veure que el parament de cuina ha quedat ben net i polit. El mòbil, connectat a l’equip de música, va desgranant aleatòriament les cançons que té…

Les pedres, les coses, nosaltres

L’hivern ha buidat de llenya el corralàs. Era llenya molt vella, emmagatzemada amb cura pels tios Josefa i Ramonet fa tres o quatre dècades. Sense les branques ni els troncs, han quedat al descobert les restes d’unes gàbies per als conills i una diversitat de ferraments, arreus i estris per a les moltes faenes del…

Ponts de lletres i paraules

Dissabte passat, vaig tindre la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», a Mequinensa. Es tractava d’una mena de ‘marató’ de presentacions d’obres d’autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules, i estes paraules…

L’amic i la democràcia

Vaig tindre un molt bon amic que era comunista, dels de pedra picada. Parlo en passat perquè va morir, com se sol dir, a la flor de la vida ara fa disset anys. Son pare ja havia estat militant del PSUC, detingut pels nazis a la II Guerra Mundial i empresonat pel franquisme entre 1949…

Sentir-ho tot i escoltar quan cal

Hi ha un estrany fenomen que fa que molta gent «escolti» tot allò que passa al seu voltant. Deu ser esgotador, insuportable, estar parant l’orella amb tota l’atenció per escoltar cada soroll, cada remor, cada conversa dels veïns de taula i de carrer. Jo em declaro incapaç de fer-ho, i em limito a sentir el…

Un llibre obert (que cal saber llegir)

Hem enviat per fi a la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó el llistat dels topònims de Torredarques que hem anat arreplegant estos anys. N’hi ha prop de 250. Encara ens en queden molts, ho sabem, però també sabem que si a les properes eleccions guanyessin los que no estimen les llengües patrimonials aragoneses, tota esta…