El llenguatge oblidat de l’espurna

La nostra filla menuda aviat en farà 18. Quan la vam anar a buscar a Addis Abeba tenia cinc anyets i xerrava pels descosits amb una cantarella que ens era incomprensible, malgrat el vocabulari bàsic que dúiem a la maleta. La vam enregistrar perquè estàvem segurs que de gran li faria gràcia de sentir-se. Ho…

Dits (i fets)

Les hores s’escapoleixen entre les fibres de la matèria de la que està feta la nostra vida. A voltes ens sembla que s’escolen poc a poc, però és mentida. Només cal mirar enrere i sentir el vertigen dels instants que mai no han de tornar perquè ja no existeixen —si és que mai ho han…

El pare, Ramon Terès Solana esmolant al taller del c. Sant Cristòfor, a Gràcia

Ramon

Ramon, de contundents ressonàncies i regust de terra obscura, a més de ser un patronímic arrelat a la nostra història, es el nom més repetit en la meua família. Ramon es diu mon pare, fill d’en Ramon Terès Benasc i nét d’en Ramon Terès Pena, tots ells nascuts a la vila ribagorçana d’Estopanyà. I Ramon,…