L’altre dia, ma germana em va enviar uns fragments d’El temps de les Cireres, de Montserrat Roig; uns paràgrafs amb un vocabulari riquíssim usat amb naturalitat i precisió. Estava encantada amb els nous mots que hi descobria. Conec la sensació, ja que soc dels que experimentem plaer quan trobem una paraula que ens és desconeguda,…
Quan era adolescent van cristal·litzar en el meu tendre conscient les idees i vivències que m’havia transmès el meu entorn humà, principalment el familiar. La inquietud social, l’estima per la llengua, el gust per la natura… Aquests sentiments portaven la promesa que el progrés era no només tecnològic, sinó sobretot humà. És a dir, que…
Lo proppassat dissabte 24 de febrer, es va celebrar a Mequinensa un acte per commemorar el 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa. L’esdeveniment va agafar gran volada a causa de la situació política actual al nostre país, on perilla fins i tot lo més bàsic, lo reconeixement de l’existència de les llengües que parlem…
El mar exerceix un influx poderós sobre la majoria de persones. Se l’associa amb la llibertat; tot i que, si ho mirem fredament, això no té cap sentit: el mar és una barrera que no ens permet anar més enllà amb els nostres mitjans anatòmics. Malgrat aquesta evidència, quan vaig decidir anar a viure terra…
Aquesta paraula em va captivar des què la vaig sentir per primer cop. Als dos pisets on havia crescut, no n’hi havia, de celoberts. Eren edificis de barris nous i precaris, construccions estretes que es dreçaven en una quadrícula incipient. I és que les paraules que no formen part de la nostra quotidianitat sovint romanen…
Devia ser pels volts de l’any 1974 que em van regalar El hombre fósil, on apareixia perfectament explicat i il·lustrat tot el procés d’hominització, des dels driopitecs del miocè fins els sapiens actuals. Aquest llibret em va esguerrar el mite de la Raquel Welch i el seu biquini de pell de la pel·lícula Hace un…
Ens agrada tindre la casa neta i polida, però hi ha un aspecte que em costa de mantindre dins els estàndards de polidesa: los frares o aranyes de potes llargues (Pholcus phalangioides). A voltes, quan venen les filles ens ho fan notar: «Papa, que allà dalt hi ha teraganyes…!». I jo que ja ho sé,…
Eixim del poble a mig matí. Des que per fi tenim una carretera com cal, s’hi veu un xic més de trànsit (res de l’altre món, tret de les desbandades vacacionals). Ens hi incorporem després de girar i tombar pel parell de rotondes gegants —convertides ja en un tret identitari de Torredarques— i tirem nord…
Estos dies llegeixo i sento (a voltes fins i tot escolto) notícies sobre un inici de descomposició d’eixe partit amb nom de diccionari. Lo nom ja és una paradoxa, perquè anomenar-se ‘veu’ quan el que es vol és tapar la boca dels diferents —també i sobretot dels compatriotes que parlen altres idiomes—, és com a…
L’altre dia, amb motiu de la presentació del mapa toponímic del nostre poble, em van cridar de la ràdio. Anava de camí cap a una cita important i no els vaig poder atendre (des d’ací els demano disculpes), però em van donar l’oportunitat de fer una petita declaració per a il·lustrar la notícia i més…
Lo cap de setmana passat vam assistir a diversos actes del segon Festival Literari de Morella. Va ser magnífic poder escoltar totes aquelles persones amb tantes coses a dir. Coses interessants, substancioses, de les que et fan cavil·lar i enriquir la tertúlia amb els amics. Morella la tenim molt a prop, i no solament per…
El tema de les minories m’ocupa i em preocupa. Fa poc vaig veure l’excel·lent sèrie Mrs. America (FX-HBO) on s’explica l’evolució del feminisme als EUA la dècada de 1970. La sèrie és molt bona perquè retrata no només l’activisme feminista d’aquell temps i país, sinó les confrontacions entre les maneres d’exercir-lo: possibilistes, «radicals», racialitzades, lesbianes……
Al ‘mur’ d’una xarxa social m’hi apareixen de vegades les imatges promocionals d’una zona del ponent aragonès, fronterera amb Sòria o Guadalajara. Un dia hi vaig veure la foto d’un poble que em va captivar: un grapat de cases que s’endinsaven en la clivella sinuosa d’un barranc, amb lo campanar de l’església precedint-les com un…
M’assec al terrat mentre el sol davalla cap a la dreta del tossal Roig. Com que és primavera, la moixonada canta a ple pulmó pels arbres, bancals, teulades i cel. M’agradaria saber-ne els noms de tots, però només soc capaç de conèixer-ne mitja dotzena. Rossinyols, coetes-roges, pardals, falcilles, orenetes i estornells. Diria que se sent…
Al cap de la costereta que delimita el carrer dels iaios hi havia, fins fa poques setmanes, una casa. Quan érem canalla l’anomenàvem la casa de la bruixa, tot i que de bruixa no n’hi havia cap; ni bruixa ni cap altra persona. Precisament per això la nostra imaginació es desbocava quan miràvem aquell balconet…
L'esmolet 