Una baula de la cadena familiar, fa mig segle

Família

  No sé si som conscients de la influència que la família té en nosaltres. Ara que les filles ja tenen una edat —la gran és adulta i la menuda adolescent— podem mantenir interessants converses al voltant del tema. El punt de vista de la filla gran, que ja fa uns anys que viu a…

Límits de velocitat

Em pregunto què passaria si tothom, o una majoria, respectés els límits de velocitat. Podria ser que hi hagués un cataclisme, que el país s’aturés: gent acomiadada per impuntualitat, parelles trencades per incompareixença i famílies barallades perquè “no es pot tolerar que ton germà arribo tard a la comunió de la xiqueta”. Això penso quan…

Temps de tardor

Ha passat l’estiu a la velocitat de sempre, és a dir, més ràpid que l’any passat —que ja va ser més fugaç que l’anterior. Afortunadament el sol ja no s’enfila tan amunt, les ombres s’allargassen, les fotos ixen millor i les nits fan acollidora la llar. La tardor em reconforta, ho reconec. Potser perquè hi…

20 anys… no són res?

Aquell 25 d’agost de 1995, quan vaig veure publicada la meua primera columna de Viles i gents, no podia imaginar-me que la iniciativa durés tant. Sempre havia anat escrivint, però el columnisme era un gènere que em semblava tremendament difícil. De fet tenia una carpeta amb intents fallits d’articles —fallits per manca de concreció, per…

Pròleg inèdit a «Licantropia»

[Aquest és el pròleg que no apareix en aquesta primera (esperem) edició de Licantropia. Me’l va escriure l’Artur Quintana i em va saber molt greu que no me’l volguessin incloure. Us el deixo aquí per als que vulgueu gaudir-lo.] Les valls —aragoneses, catalanes, valencianes— del Matarranya, on passa majoritàriament aquesta novel·la, són terra brava, com…