Què és l’infern? Aquesta pregunta me l’havia feta sovint, sobretot en els anys on la infantesa s’esquerda i comença la primera adolescència. Després, un cop assumida la meua incapacitat per creure en la vida després de la vida, només hi he pensat en moments molt determinats. Davant d’algunes morts, per exemple; especialment si són sobtades…
El cartell que el dissenyador Nacho Padilla ha fet per l’ajuntament de Barcelona amb l’eslògan «Barcelona té molt poder», no és del gust de tothom, i això ha originat una nova polèmica entre la fauna tuitaire. També els totòlegs de la ràdio n’han dit la seua. L’altre dia, per exemple, una tertuliana va engegar «jo…
El 25 d’agost de 1995, quan feia poc més de dos anys que havia tornat a Aragó, vaig veure imprès el meu primer ‘Viles i gents’ a La Comarca. La proposta me l’havia feta el director, Ramon Mur, que és qui va fer possible el “miracle” d’una columna en català en un periòdic aragonès. (Totes…
Cap a l’any 1987 vaig ser testimoni d’un cas de metamorfosi lingüística col·lectiva. Per circumstàncies de la vida, m’havien convidat a un casament que se celebrava a la Molt Lleial ciutat de Sagunt. Jo, del País Valencià, no havia anat mai més avall de Peníscola, quan lo tiet Ramon ens hi havia dut de ben…
Una altra història de fotos velles que ens aboquen a l’horror de la insignificança.
I. Caminem pels encontorns Alcanyís, tot just finides les seues festes majors. Fa uns dies estranys: ara plou, ara ix lo sol —que encara crema—, adés es torna a ennuvolar. M’adono que, tot i ser a les acaballes de l’estiu, encara hi ha orenetes. Fa una setmana, a Torredarques, ja no en vaig veure cap.…
Així, amb un “Querida abuela”, començava les cartes que li enviava a la iaia Rosario de Queretes. Però va arribar un dia que vaig sentir que aquella “abuela” no era ma iaia, ni jo el “nieto” que signava. Fins allavons només havia escrit en castellà; i haig de dir que treia notes molt altes en…
Encenc el llum del bany, obro l’aixeta i em rento les mans. En uns segons, sense parar-hi esment, he fet ús d’unes comoditats impensables per als nostres avantpassats. Quan visito pobles i masos abandonats, però, m’admira l’enginy que gastaven per treure profit de la calor, del fred, de l’aigua, de la llum, dels materials de…
No sé si som conscients de la influència que la família té en nosaltres. Ara que les filles ja tenen una edat —la gran és adulta i la menuda adolescent— podem mantenir interessants converses al voltant del tema. El punt de vista de la filla gran, que ja fa uns anys que viu a…
Em pregunto què passaria si tothom, o una majoria, respectés els límits de velocitat. Podria ser que hi hagués un cataclisme, que el país s’aturés: gent acomiadada per impuntualitat, parelles trencades per incompareixença i famílies barallades perquè “no es pot tolerar que ton germà arribo tard a la comunió de la xiqueta”. Això penso quan…
