Ara que ve el fred

Ara que ve el fred, les criatures vegetals semblen aclucar els sentits i retirar-se al seu dedins de saba i fibres. Els animals hi són, però d’alguna manera respecten aquest recolliment. Així és com el silenci s’apodera del paisatge, sobretot a les nits, les nits sense grills. Per això provo d’evitar el terrabastall que emeten…

Un llibre obert (que cal saber llegir)

Hem enviat per fi a la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó el llistat dels topònims de Torredarques que hem anat arreplegant estos anys. N’hi ha prop de 250. Encara ens en queden molts, ho sabem, però també sabem que si a les properes eleccions guanyessin los que no estimen les llengües patrimonials aragoneses, tota esta…

De camins i de pollastres

Ja sé que em faig pesat. Cada any, per estes dates, m’entesto en parlar del bonic que és lo ball del Poll de Torredarques, del bé que mos ho passem i que si gira i que si tomba. Però què voleu que hi faça, als pobles s’hi fa un puial de coses que costen un…

Llops

A causa de la novel·la Licantropia, amics, coneguts i familiars solen adreçar-me informació sobre llops. Fotos, articles, vídeos… Els llops m’agraden, però mai no n’he estat un expert, ni tan sols un coneixedor mitjà, més enllà de la documentació que vaig aplegar per escriure el llibre i dels documentals que m’empassava d’en Rodríguez de la…

Festa major

A principis dels setanta es va fer molt popular el grup la Trinca; potser els primers que van fer música ‘comercial’ en la nostra llengua. Recordo Festa Major, una cançó que va esdevenir un èxit i que descriu l’ambient d’estos dies tan assenyalats. La lletra comença amb un explícit «Alegria, que és festa major…» acompanyada…

Una crònica

Diuen allò que a cal ferrer es fa anar cullera de boix. Em passa doncs, que tot i que els meus ulls examinen minuciosament cada Temps de Franja, rarament he fet una crònica. Tinc tan assumit quina és la meua comesa, que no se m’ocorre ficar-me en altres negociats. En descàrrec meu diré que cal…

“Sempre s’ha fet així”

Moltes coses les acabem fent per inèrcia, perquè “sempre s’ha fet així”. D’esta manera s’han mantingut les tradicions, els costums, els idiomes. Afortunadament evolucionem, tot i que sovint aquesta evolució comporta l’adopció de rutines alienes a la nostra manera de ser. I acabem afirmant, d’aquests nous costums forans, que “açò sempre s’ha fet així”. És…

La boira transparent

Hem anat a votar. (Ben de matinet perquè sóc suplent de suplent i cal ser-hi a les vuit.) El dia és una mica rúfol, frescal sense ser fred. No arriba a ser allò que se’n diu amenaçador. Per a passar l’estona, voltem per camins no gaire allunyats del poble. El sol va eixint de tant…

“Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès”

Font: Entrevista per al blog de l’escriptor Albert Forns “Literatura barata“, dins de “TimeOut Barcelona“. Literatura barata Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès Thursday, 8/05/2014 | Escriptors, Secrets Debutant al món de la novel·la amb Licantropia (Edicions de 1984, 2013) i directament finalista del Premi Creixells, avui és Carles Terès Bellès (Barcelona, 1962)…