Entranyablement inútils

Als nostres pobles, quan volem saber quina llengua parla una persona que no coneixem, preguntem «Eixa parla com natres o és castellana?». Ho diem amb naturalitat, sense ni plantejar-nos la procedència geogràfica de la nouvinguda, que segurament serà aragonesa com natres, catalana o valenciana. Senzillament diem que «és castellana» per l’idioma que parla, sense cap…

Actualitzacions

Ens hem avesat a viure al ritme de les actualitzacions. Cada matí, en engegar el mòbil, hi ha una xifra dins una bombolla roja que m’indica que és hora d’actualitzar algunes aplicacions. I així fins que arriba un punt en què el dispositiu ja no n’admet de noves, a no ser que actualitze també el…

‘Long may you run’

La carretera d’Alcanyís a Torredarques s’ha convertit, després de dos dècades d’obres intermitents, en un trajecte de conducció plaent. Especialment a partir de la Vall de Lluna (Valdeluna, segons la irrespectuosa retolació), que és lo darrer tram finalitzat. Massa sovint em toca de fer el viatge amb pressa, però de tant en tant passa que…

Moixons

La meua feina és molt sedentària. Sedentària i solitària. Em llevo ben de matinet i surto a trotar una mica per les pistes de prop de casa. Encara és fosc, i rarament (per no dir mai) em trobo ningú. Després d’estiraments i dutxa, em faig un bon esmorzar. I cap a la feina, de la…

Entre la sostenibilitat i la paret

Des que va fer fortuna això de l’Espanya buida —una frase molt evocadora i un llibre molt decebedor— pareix que parlar de despoblació rural s’ha convertit en una moda. En el seu nom es fan i es desfan llibres, congressos, càtedres, organismes, programes, estudis, campanyes… que sovint es tradueixen en un garbuix de xerrameca, tòpics,…

Vell

La felicitat és cosa estranya. Sovint passa que quan la gaudim, no en som conscients. És allò que diu el tòpic referit a la salut, que te n’adones que la tenies quan l’has perduda. De felicitats n’hi ha d’infinites maneres; tantes com persones i circumstàncies. Hi ha, per exemple, les esclatants de quan som jóvens,…

Muts i a la gàbia

Continuo capficat en trobar l’origen de la paraula que, segons alguns, denomina el meu idioma, és a dir «chapurriau» (ho escric amb grafia castellana perquè es veu que és com cal fer-ho). En algun article anterior ja ho he indagat des de l’òptica de l’etimologia, que és inapel·lable, però com que ningú no em llegeix…

L’èpica de l’opulència

Aquests dies s’anuncia per la ràdio un mòbil d’imminent aparició. La publicitat se centra en la càmera que incorpora, que permet capturar imatges i vídeos d’una qualitat (diuen) mai vista. La falca és enginyosa: uns personatges es plantegen de repetir llur casament, un viatge caríssim o fins i tot tindre una altra criatura només per…

Veus

Hem tornat del poble amb un sol radiant. Sol d’hivern, però, que t’escalfa si t’hi exposes i et gela si te n’apartes. Hem dinat tard i, en acabar, hem vist la boira com s’enfilava per les ribes del Guadalop. Després de preparar el cafè, una gasa grisa ja havia esborrat el paisatge. He seguit amb…

Invasions

«Ep! Que ja han tocat les 8!» M’apresso a prémer la icona de l’emissora on, tots els feiners a aquesta hora exacta, la locutora fa el seu editorial. Massa tard. L’app s’inicia en pocs instants, però en comptes de la veu esperada, apareix una falca que se’m menja els primers vint segons de l’editorial, que…