‘Long may you run’

La carretera d’Alcanyís a Torredarques s’ha convertit, després de dos dècades d’obres intermitents, en un trajecte de conducció plaent. Especialment a partir de la Vall de Lluna (Valdeluna, segons la irrespectuosa retolació), que és lo darrer tram finalitzat. Massa sovint em toca de fer el viatge amb pressa, però de tant en tant passa que…

Entre la sostenibilitat i la paret

Des que va fer fortuna això de l’Espanya buida —una frase molt evocadora i un llibre molt decebedor— pareix que parlar de despoblació rural s’ha convertit en una moda. En el seu nom es fan i es desfan llibres, congressos, càtedres, organismes, programes, estudis, campanyes… que sovint es tradueixen en un garbuix de xerrameca, tòpics,…

Veus

Hem tornat del poble amb un sol radiant. Sol d’hivern, però, que t’escalfa si t’hi exposes i et gela si te n’apartes. Hem dinat tard i, en acabar, hem vist la boira com s’enfilava per les ribes del Guadalop. Després de preparar el cafè, una gasa grisa ja havia esborrat el paisatge. He seguit amb…

Invasions

«Ep! Que ja han tocat les 8!» M’apresso a prémer la icona de l’emissora on, tots els feiners a aquesta hora exacta, la locutora fa el seu editorial. Massa tard. L’app s’inicia en pocs instants, però en comptes de la veu esperada, apareix una falca que se’m menja els primers vint segons de l’editorial, que…

Lo batec dels arbres

Los arbres formen part de la meua vida. Hi penso mentre vagarejo pel barranc del Toll d’en Vinya. És l’hora darrera de llum del darrer dia d’octubre. La tardor m’és l’estació preferida; potser perquè hi vaig néixer, potser perquè desapareix, per fi, la cridòria de l’estiu. O tal volta perquè el sol ja no s’enfila…

Humans

—Mama, los negres som humans? —ens va preguntar la menuda amb la ingenuïtat dels sis anyets que aleshores tenia.La mama i lo papa mos vam quedar de pasta de moniato.—Cooom???—És que lo ‘X’ m’ha dit que “los negros no son humanos”. Lo ‘X’ era un company d’escola de la mateixa edat. Ni ens va passar…

El circ dels opinadors

Tinc una carpeta plena d’inicis d’articles que mai no acabaré. Potser d’algun en podré aprofitar alguna idea, però es poden comptar amb los dits d’una mà. Tinc també, en un altre lloc, petites notes sobre instants que han pres forma de paraula, breus apunts que m’han vingut al cap —o al cor— quan los neurotransmissors…

El llenguatge oblidat de l’espurna

La nostra filla menuda aviat en farà 18. Quan la vam anar a buscar a Addis Abeba tenia cinc anyets i xerrava pels descosits amb una cantarella que ens era incomprensible, malgrat el vocabulari bàsic que dúiem a la maleta. La vam enregistrar perquè estàvem segurs que de gran li faria gràcia de sentir-se. Ho…

Dies estranys

En el moment de començar aquesta columna, porto més de tres setmanes de confinament. He d’admetre que la meua rutina no s’ha vist tan alterada com la d’altres persones, ja que la meua companya de vida i jo treballem plegats des de fa més d’un quart de segle. Estem, per tant, avesats a conviure totes…

On deu ser, l'«Arroyo Los Prados»?

L’ànima del paisatge

Lo Matarranya és punt d’acollida de gent amb sensibilitat per la bellesa i l’autenticitat. Això és una sort, perquè podem conviure amb artistes, intel·lectuals, amants de la natura i del patrimoni històric, entre molts d’altres que han decidit instal·lar-se (ocasionalment o definitiva) aquí. Des dels “anys del boom” de Calaceit fins als nostres dies, s’han…