Lo proppassat dissabte 24 de febrer, es va celebrar a Mequinensa un acte per commemorar el 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa. L’esdeveniment va agafar gran volada a causa de la situació política actual al nostre país, on perilla fins i tot lo més bàsic, lo reconeixement de l’existència de les llengües que parlem…
Aquesta paraula em va captivar des què la vaig sentir per primer cop. Als dos pisets on havia crescut, no n’hi havia, de celoberts. Eren edificis de barris nous i precaris, construccions estretes que es dreçaven en una quadrícula incipient. I és que les paraules que no formen part de la nostra quotidianitat sovint romanen…
Estos dies llegeixo i sento (a voltes fins i tot escolto) notícies sobre un inici de descomposició d’eixe partit amb nom de diccionari. Lo nom ja és una paradoxa, perquè anomenar-se ‘veu’ quan el que es vol és tapar la boca dels diferents —també i sobretot dels compatriotes que parlen altres idiomes—, és com a…
Al ‘mur’ d’una xarxa social m’hi apareixen de vegades les imatges promocionals d’una zona del ponent aragonès, fronterera amb Sòria o Guadalajara. Un dia hi vaig veure la foto d’un poble que em va captivar: un grapat de cases que s’endinsaven en la clivella sinuosa d’un barranc, amb lo campanar de l’església precedint-les com un…
Per estes dates se celebra el Dia de la Llengua Materna. Aquí a Aragó se centra bàsicament en les anomenades llengües patrimonials, és a dir, les que s’usaven a tots los nivells, també l’oficial, abans que els trastàmares portessen lo castellà a la cort del Regne i, més avant, los borbons mos donessen lo cop…
Ara que ve el fred, les criatures vegetals semblen aclucar els sentits i retirar-se al seu dedins de saba i fibres. Els animals hi són, però d’alguna manera respecten aquest recolliment. Així és com el silenci s’apodera del paisatge, sobretot a les nits, les nits sense grills. Per això provo d’evitar el terrabastall que emeten…
En veure l’agonia de la nostra llengua, lo dia de Sant Bernat vaig prendre la decisió de parlar castellà amb tothom. Ho vaig afrontar com una mena d’eutanàsia lingüística, atès que la llei del mateix nom ja era vigent i ningú no em podria denunciar a l’autoritat competent. Malgrat que els primers anys de la…
No sé com és, però els llençols que ixen a les sèries són d’allò més glamurosos; tant hi fa si l’escena de llit és en una mansió de Beberly Hills com si passa en un apartamentet d’estudiants. Confesso que quan ho veig m’agafen ganes de tindre’n uns d’iguals, de colors matisats i tacte sedós. Els…
Acabo de rentar els plats. Al defora, la lluna minvant navega, calmosa, entre els estels de finals de maig. Dins de casa la llum és tènue, la justa per veure que el parament de cuina ha quedat ben net i polit. El mòbil, connectat a l’equip de música, va desgranant aleatòriament les cançons que té…
L’hivern ha buidat de llenya el corralàs. Era llenya molt vella, emmagatzemada amb cura pels tios Josefa i Ramonet fa tres o quatre dècades. Sense les branques ni els troncs, han quedat al descobert les restes d’unes gàbies per als conills i una diversitat de ferraments, arreus i estris per a les moltes faenes del…
L'esmolet 