Dos millor que una (2)

No tinc un talent especial per les llengües. No sé si és per un problema congènit d’oïda o perquè vull parlar-les tan bé, que al final em col·lapso. Tant se val, perquè són la meua passió. La meua debilitat són (quina sorpresa!) les llengües minoritzades; per això seguisc a twitter usuaris d’asturià, de gallec, d’occità…

Waterboys

Sonen The Waterboys. La cançó em transporta a un temps on lo món pareixia molt ample. No ho era gens, d’ample, però era bonic que ho paregués. Una feina prou bona, un piset compartit en un edifici rònec de Gràcia, esta mena de coses. Però hi havia el món rural, que m’estirava. Lo món rural…

Politica-ficció

Portem uns anys que la política està capgirada. Arreu del món avancen amb més o menys ímpetu opcions que jo, des de la meua ignorant candidesa, creia superades. A mi em van educar en la fe en lo progrés, no només tecnològic i material, sinó sobretot moral, que és lo més important. La meua generació…

Orenetes i fòssils (article en tres actes)

I. Caminem pels encontorns Alcanyís, tot just finides les seues festes majors. Fa uns dies estranys: ara plou, ara ix lo sol —que encara crema—, adés es torna a ennuvolar. M’adono que, tot i ser a les acaballes de l’estiu, encara hi ha orenetes. Fa una setmana, a Torredarques, ja no en vaig veure cap.…

Il·lustració ridiculitzant els objectors. / Archibald English

Valents o beneits

Fa uns quants anys vaig llegir la novel·la La vida somniada d’Ernesto G. (2012), on l’escriptor Jean-Michel Guenassia relata el periple d’un metge jueu de Praga, Joseph Kaplan, per terres europees i algerianes al llarg del convuls segle XX. Del llibre en vaig subratllar alguns fragments que em van cridar l’atenció. Un d’ells elogiava les…

Mare Àfrica

Les persones més grans diuen que abans nevava més. Jo mateix, que ja m’atanso a l’edat provecta —enguany ja sóc lo més vell de la comissió de festes— recordo que els hiverns de la infantesa eren més freds. Potser esta volença per les baixes temperatures s’explica per què sóc de la collita del 62, l’any…

Resòleg

No sé si els soferts lectors d’esta columna s’han adonat que no sempre apareix —possiblement no. A voltes és per qüestions d’espai, però he de confessar que sovint m’ho faig vindre bé per no haver de publicar-la. Des que vaig començar a fer columnes l’any 1995, en dec haver escrit més de 400. No sé…