Donacions, impostos i preguntes sense resposta

L’altre dia em trobava explicant a la meua filla adolescent per què hi havia col·lectius que no estaven d’acord amb la generosa donació d’Amancio Ortega als hospitals. Per casa també hi ha passat l’espectre del càncer i ens és un tema sensible. Per tant, la iniciativa de l’amo d’Inditex li semblava fantàstica, i les protestes…

L'educació l'any 2000, segons els artistes del s. XIX

Futurs

Encenc el llum del bany, obro l’aixeta i em rento les mans. En uns segons, sense parar-hi esment, he fet ús d’unes comoditats impensables per als nostres avantpassats. Quan visito pobles i masos abandonats, però, m’admira l’enginy que gastaven per treure profit de la calor, del fred, de l’aigua, de la llum, dels materials de…

La por

Els de la meua generació vam vindre al món a les acaballes del franquisme. Per tant, de la dictadura en vam tastar poc més de la darrera dècada. Els nostres pares, en canvi, havien nascut en plena guerra o a la postguerra més crua. La nostra infantesa va transcórrer en una normalitat esquitxada de petites…

Pau

He tingut el privilegi de fer la traducció a la nostra llengua del llibre Records per a la pau, d’en José-Ramon Bada, editat per la comarca del Baix Aragó-Casp dins la col·lecció Mangrana. L’autor ha volgut que estes memòries d’un xiquet de la guerra —com ell mateix es defineix— estiguessin a l’abast dels lectors en…

Alguns dels fundadors de l'Associació Cultural Del Matarranya, davant la casa del poeta Desideri Lombarte (Pena-roja, 5 d'abril de 1990). / Sigrid Schmidt von der Twer

Trenta anys de dignitat

Enguany fa trenta anys que un grup de persones sensibles a la cultura de les nostres terres, van decidir unir els seus esforços i crear una associació. Així va néixer l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). Molts d’aquells fundadors ja tenien una trajectòria en l’activisme a les seues viles, per això van considerar que calia fer…