Aquell havia de ser el darrer dia de tranquil·litat. Ells no ho sabien, no ho podien saber. Per açò jeien sadolls en el llit matrimonial. L’endemà començarien els dies terribles, les males i inesperades notícies, l’amargor, el neguit. Tenia els ulls tancats, sentia la son que se l’enduia en una migdiada amable. De sobte, però,…
Una de les poques crítiques d’aquest llibre on s’esmenta el meu petit (en tots els sentits) relat. A la narració vaig voler fer un retrat d’un fet molt quotidià que, de tan ràpid (instantani, diria), passa sense adonar-te’n. Penso que si els viatges en el temps són possibles, són així, sense túnels estel·lars ni forats…
Vaig sortir de veure la pel·lícula Arrival (‘L’arribada’) amb la sensació que m’havien explicat coses extraordinàries. Les crítiques eren encoratjadores, però davant les produccions nord-americanes sempre guardo una certa prevenció —per allò que se’ls hi escapa la mà amb el sucre, l’acció o les cares boniques. En aquest cas tot va quedar eclipsat per l’interès…
Estic llegint Punts de fuga (Males Herbes, 2015), una antologia de 26 narracions de 26 autors amb el tema dels viatges en el temps. Hi he col·laborat amb un relat molt breu, que retrata un salt en el temps tan ràpid (instantani, diria), que passa sense adonar-te’n, sense túnels estel·lars ni forats de cuc. Encara…
L'esmolet 