Zombi

He començat desenes d’escrits. Cabòries i dèries convertides en paraules que no acaben de lligar un article amb cara i ulls. Hi ha una lluna que em mira, una lluna molt prima que diu que creix, però que minva. Per què no es conegui la mentida, s’amaga abans de les hores menudes rere el tossal…

Odi

Sempre intento evitar la paraula que titula aquest article. Em sembla massa forta, irreversible, dolorosa. En el seu lloc hi poso animadversió, rancúnia, aversió… segurament són igualment dures, però no les trobo tan esmolades. L’odi és un sentiment que no té marxa enrere, que amarga la vida de qui l’experimenta i contamina tot el seu…

Ossos

Jo, com tothom, vaig tenir un avi matern i un de patern. El seu paper a la guerra civil va ser ben divers. El pare del meu pare va anar a lluitar voluntari per defensar la República. Va desaparèixer en la retirada cap a França. Diuen que va morir per la zona de la Molina,…

La clau inútil del mas de Mauro, a Culla (©C. Terès, 2017)

De poble

Em fa l’efecte que l’expressió “de poble” ja no té el sentit pejoratiu d’abans, quan els estereotips els marcaven les astracanades de Fernando Esteso o Marianico el Corto. De tota manera, em temo que seguix havent-hi un sentiment de superioritat o, en lo millor dels casos, de paternalisme —que si fa no fa és lo…

Dos millor que una (2)

No tinc un talent especial per les llengües. No sé si és per un problema congènit d’oïda o perquè vull parlar-les tan bé, que al final em col·lapso. Tant se val, perquè són la meua passió. La meua debilitat són (quina sorpresa!) les llengües minoritzades; per això seguisc a twitter usuaris d’asturià, de gallec, d’occità…

Waterboys

Sonen The Waterboys. La cançó em transporta a un temps on lo món pareixia molt ample. No ho era gens, d’ample, però era bonic que ho paregués. Una feina prou bona, un piset compartit en un edifici rònec de Gràcia, esta mena de coses. Però hi havia el món rural, que m’estirava. Lo món rural…