Les pedres, les coses, nosaltres

L’hivern ha buidat de llenya el corralàs. Era llenya molt vella, emmagatzemada amb cura pels tios Josefa i Ramonet fa tres o quatre dècades. Sense les branques ni els troncs, han quedat al descobert les restes d’unes gàbies per als conills i una diversitat de ferraments, arreus i estris per a les moltes faenes del…

Ponts de lletres i paraules

Dissabte passat, vaig tindre la fortuna de ser convidat a la jornada «Lletres que són ponts», a Mequinensa. Es tractava d’una mena de ‘marató’ de presentacions d’obres d’autors de banda i banda dels rius que, en comptes de separar-nos, mos uneixen. Mos uneixen perquè a ambdues ribes fem servir les mateixes paraules, i estes paraules…

L’amic i la democràcia

Vaig tindre un molt bon amic que era comunista, dels de pedra picada. Parlo en passat perquè va morir, com se sol dir, a la flor de la vida ara fa disset anys. Son pare ja havia estat militant del PSUC, detingut pels nazis a la II Guerra Mundial i empresonat pel franquisme entre 1949…

Sentir-ho tot i escoltar quan cal

Hi ha un estrany fenomen que fa que molta gent «escolti» tot allò que passa al seu voltant. Deu ser esgotador, insuportable, estar parant l’orella amb tota l’atenció per escoltar cada soroll, cada remor, cada conversa dels veïns de taula i de carrer. Jo em declaro incapaç de fer-ho, i em limito a sentir el…

Un llibre obert (que cal saber llegir)

Hem enviat per fi a la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó el llistat dels topònims de Torredarques que hem anat arreplegant estos anys. N’hi ha prop de 250. Encara ens en queden molts, ho sabem, però també sabem que si a les properes eleccions guanyessin los que no estimen les llengües patrimonials aragoneses, tota esta…

Pau (que no ar)Riba

És un fet que la pau duradora és impossible. Ni tan sols a Europa, que hauria d’haver quedat immunitzada després dels horrors de les guerres «mundials». Primer va ser Iugoslàvia, ara Ucraïna. Per això no tinc cap gana de parlar del tema; ni gana ni tampoc informació mínimament contrastada per compartir la meua opinió (no…

La dimensió coneguda

Tot passejant per Gratallops vaig veure, en un banc cobert de pinassa, tres o quatre llibres aparentment abandonats. Escampats entre les fulles seques hi havia alguns plecs que s’havien després d’un dels volums, fet malbé potser per la intempèrie o per la descurança de l’anterior propietari. Fulls morts entre fulles mortes. Se’m va encendre el…

La vellesa imaginada

Escolto la cançó dels Manel Criticarem les noves modes de pentinats. Deliciosa, com tantes altres del grup, però que em fa evident la distància que hi ha entre la visió que tenim de la vellesa quan encara som jóvens i la realitat nua. La cançó la van compondre en aquella edat màgica que va dels…

La necessitat de l’infern

M’he criat en una família creient, de les de l’època dels capellans obrers, quan s’intentava fer realitat el missatge igualitari i pacifista de Jesucrist. Malauradament per mi, malgrat els bons exemples que vaig veure al meu entorn, va arribar un dia en què vaig haver d’admetre la meua incapacitat per creure en el més enllà,…

Entranyablement inútils

Als nostres pobles, quan volem saber quina llengua parla una persona que no coneixem, preguntem «Eixa parla com natres o és castellana?». Ho diem amb naturalitat, sense ni plantejar-nos la procedència geogràfica de la nouvinguda, que segurament serà aragonesa com natres, catalana o valenciana. Senzillament diem que «és castellana» per l’idioma que parla, sense cap…