Un llibre obert (que cal saber llegir)

Hem enviat per fi a la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó el llistat dels topònims de Torredarques que hem anat arreplegant estos anys. N’hi ha prop de 250. Encara ens en queden molts, ho sabem, però també sabem que si a les properes eleccions guanyessin los que no estimen les llengües patrimonials aragoneses, tota esta feinada aniria a parar als calaixos de l’oblit (si no directament a la destructora de documents).

La toponímia és molt més que el nom propi de llocs i accidents orogràfics. És un llibre on se’ns explica la història (i les històries) de la terra i de les persones que l’han habitada. Ho hem viscut en primera persona en les llargues hores de conversa amb los informadors, en els debats posteriors, en les indagacions que hem fet i en les caminades pel terme.

Per començar, lo nom de cada lloc ja ens informa de, per exemple, qui en va ser el propietari, si hi va passar algun esdeveniment, si es feia servir per a alguna cosa concreta, si tenia una característica visual remarcable… Cada denominació ens evoca moltes coses. Si quan anem a un indret en sabem lo nom, lo veiem de manera diferent.

Després hi ha les persones. Era freqüent que l’informant, quan ens donava un topònim, ens expliqués coses que li havien passat en aquell lloc o que li havien contat que hi havien passat molts anys enrere. Les converses s’allargaven sense remei. Afortunadament.

I finalment, la toponímia ens mostra la llengua que han usat els habitants del territori durant generacions. I demostra que certes paraules (que, segons alguns, «ací no s’han dit mai») s’usaven amb naturalitat no fa tant de temps. Paraules i antropònims que rarament eren en altre idioma que no fos lo català.

Hi ha noms que ens han estat incomprensibles, i per tant no sabíem com escriure’ls. Però una recerca tossuda ens ha permès saber l’origen de la majoria, sovint gràcies a que n’hem trobat de similars en indrets amb els quals compartim llengua, tant del nord, com de l’est o del sud. Tenim la fortuna de pertànyer a una comunitat lingüística que ha estimat l’idioma i que ha produït centenars d’obres d’investigació. Ja ho diuen, mig de broma mig de veres, que entre els catalanoparlants hi ha tants aficionats a la filologia com boletaires.

La toponímia és cultura viva, patrimoni. Com vaig dir en una altra banda, si deixem perdre les paraules, no podrem enviar la Guàrdia Civil a recuperar-les.


Alcanyís, març de 2022. Publicat a AraInfo, març de 2022

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.