La felicitat és cosa estranya. Sovint passa que quan la gaudim, no en som conscients. És allò que diu el tòpic referit a la salut, que te n’adones que la tenies quan l’has perduda.
De felicitats n’hi ha d’infinites maneres; tantes com persones i circumstàncies. Hi ha, per exemple, les esclatants de quan som jóvens, car tot és nou i cada descobriment enlluernador.
Amb lo vostre permís, us parlaré d’una de molt menuda, de molt prosaica si voleu, però que m’estimo molt.
Arribo al poble i, amb l’excusa que haig d’anar a buscar llenya per encendre el foc, em poso una roba vella, descatalogada de la meua vida i, tanmateix, sencera. Roba gastada, descolorida, però encara consistent. Roba que tinc de fa moltes dècades, fins i tot alguna peça heretada de mon pare —al cel sia i ben feliç— que, en certa manera, me’l fa present. Trafego la llenya, encenc lo foc i ja no em canvio. Per a què? Enllà la finestra hi ha la muntanya, los bancals guanyats als costers, alguns d’erms, d’altres treballats. No hi ha ningú, ni per a bé ni per a mal, i si n’hi ha, van com jo, amb la roba eixa que mai no s’acaba de trencar, passada de moda —si és que mai ho ha estat—, que pot embrutar-se o fins i tot estripar-se (guardeu-vos de la rancúnia dels esbarzers!) sense que ens faça patir gaire gens.
La roba vella, doncs, es queda ja sobre el meu cos tots los dies que m’estic al poble. I això em fa feliç, ves per on.
De moment, allà no hi tenim ni televisió ni internet —més enllà del mòbil per fer algun whatsapp a les filles. A voltes hi pugem lo vell portàtil, no fos cas que ens abellís de veure algun del centenar de DVD que dormen al cap de casa. Al final, si no és per escriure algun article pendent, l’ordinador no ix de sa funda. Hi ha tot de coses a fer, i en acabat, lo descans al terrat, a veure què ens diuen los moixons, lo vent o les remors que componen lo silenci. I al vespre el foc, la conversa, la lectura.
Roba vella, foc encès. Fer-se vell sense conèixer l’esdevenidor. Confesso que, de tant en tant, m’agrada de saber que sóc feliç sense saber-ho.
Torredarques, març 2021. Publicat a AraInfo, abril de 2021
L'esmolet 