He comés un sacrilegi (però ben acompanyat)

He estat un dels 31 afortunats sacrílegs a qui els lletraferits de Paper de vidre han encomanat d’allargar el final d’una narració. No m’he pogut estar d’agafar Un habitant de Carcosa, del genial Ambrose Bierce, i ficar-hi la meua cullerada. Si us ve de gust llegir-ho, ho podeu fer aquí. O bé a sota:

«Un habitant de Carcosa», Ambrose Bierce

Carles Terès

[…] Les arrels famolenques havien saquejat la tomba i empresonat la seva làpida. Un cop de vent escombrà les fulles seques i els branquillons acumulats sobre la llosa. Aleshores vaig distingir-hi els caràcters, cisellats en baix relleu, de la seva inscripció. Vaig inclinar-me per llegir-la. Déu del cel! El meu propi nom, amb totes les lletres! La data del meu naixement! La data de la meva mort!

Un raig horitzontal de llum rosada va il·luminar completament el costat de l’arbre, mentre em posava de peu d’un salt, ple de terror. El sol naixia a l’orient. Jo era dempeus, entre el seu enorme disc vermell i l’arbre. Tanmateix… no hi projectava cap mena d’ombra!

Un cor de llops udoladors saludà l’aurora. Els vaig veure asseguts, sols o en grups, al cim dels monticles i dels túmuls irregulars disseminats per l’extensió desèrtica que s’obria davant els meus ulls i es prolongava fins a l’horitzó. Aleshores vaig adonar-me’n que eren les ruïnes de l’antiga i cèlebre ciutat de Carcosa.

Aquests són els fets que va comunicar l’esperit de Hoseib Alar Robardin al mèdium Bayrolles.

Final de «Un habitant de Carcosa», Ambrose Bierce

Epíleg afegit

L’ocultista Bayrolles sentí un calfred. Estava avesat a tota mena de revelacions d’esperits antics. Fins i tot dels que havien habitat altres planetes. Tanmateix, les paraules que en Robardin li havia transmès, van obrir-li una porta rere la qual s’estenia un paisatge dolorosament familiar.

S’incorporà sense dir res i s’acostà al finestral, cobert de llargues i denses cortines. S’estigué uns instants mirant el teixit vellutat, abans d’obrir-hi una escletxa amb un gest distret.

Els companys de sessió no es mogueren de les cadires. Tampoc no se’l miraren: mantenien els ulls clavats en la flama que tremolava al mig de la taula, moguda per un corrent d’aire imperceptible.

Al defora era nit tancada. Bayrolles, però, s’estranyà de la llum tan forta que inundava el carrer. Un artefacte estrany, mogut per alguna força secreta, passà a gran velocitat, tot fent tremolar els vidres. Es tombà de nou cap al grup. La cadira que feia uns instants havia abandonat, l’ocupava ara un personatge de rostre solemne, amb grans bosses sota els ulls, que el fitava amb severitat.

Una dama estranyament vestida es dirigí a l’individu amb un xiuxiueig respectuós:

—Senyor Perucho…

L’interpel·lat la féu callar amb un gest enèrgic, sense apartar els ulls de l’ocultista.

Va ser amb aquella mirada que en Bayrolles ho entengué tot. Va sentir, igual com li havia passat al dissortat Robardin, que aquell no era el seu món. Provà de recordar el darrer acte que havia executat com a ésser corpori. Somrigué —en la mesura que un ectoplasma pot fer-ho. Es desplaçà cap al mèdium, que l’invocava amb veu, ara sí, afable.

——————————————–

La resta de participants en l’aventura són:

La Caputxeta Vermella, Charles Perrault, per Gràcia Pernorès; El compromís, Serguei Dovlàtov, per Anna Ballbona; La Bíblia , per Biel Barnils i Carrera; «Els set missatgers», Dino Buzzati, per Mònica Batet; El mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo , per Sebastià Bennasar; La néta del senyor Linh, Philippe Claudel, per Aleix Cabrera; «La cara de la desgracia», Juan Carlos Onetti, per Julià de Jòdar; La Bella Dorment, germans Grimm, per Carme Dolz; Les aventures del cavaller Kosmas, Joan Perucho, per Marina Espasa; «Bèlgica», Josep Carner, per Josep Maria Fonalleras; Sukkwan Island, David Vann, per Yannick Garcia; «Annabel Lee», Edgard Allan Poe, per Salvador Macip; «Gil de Biedma» de Ramon Barnils, per Guillem Miralles; El Gènesi, per Lluís Muntada; «El dinosaurio», Augusto Monterroso, per Ramon Pardina; «Els morts», James Joyce, per Josep Maria Pinto; Josafat, Prudenci Bertrana, per Miquel Pujadó; Memòries, Josep Maria de Sagarra, per Adrià Pujol Cruells; Un rei sense divertiment, Jean Giono, per Ricard Ripoll; La broma infinita, David Foster Wallace, per Marc Romera; Quadern gris, Josep Pla, per Joan Safont; La metamorfosi, Franz Kafka, per Lluc Seguí; «Un report per a una acadèmia», Franz Kafka, per Jordi Serra i Garrido; Librerías, Jorge Carrión, per Isabel Sucunza; «Un habitant de Carcosa», Ambrose Bierce, per Carles Terès; «Riuada», Jesús Moncada, per Jesús M. Tibau; El carrer de les Camèlies, Mercè Rodoreda, per Joan Todó; «Je suis né», Georges Perec, per Tina Vallès; El joc dels miralls, Andrea Camilleri, per Pau Vidal; «Un dia esplèndid pels peixos plàtans», J. D. Salinger, per Muriel Villanueva; La tardor barcelonina, Francesc Pujols, per Ester Xargay.
Gràcies al company Jesús M. Tibau per haver elaborat aquest llistat amb els seu enllaços)
Coberta de "Paper de vidre" n. 63

Coberta de “Paper de vidre” n. 63

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s