Ni pa, ni vi: demagògia

(Aparegut a Temps de Franja, columna «L’esmolet», el juny de 2006)

Quan en Bassas va anunciar en Marcel·lí al seu programa, vaig pensar: “quedarà bé amb els oients, donarà llargues a la llei de llengües i poca cosa més”. Al cap de poc, sorpresa: Va nuar-se ben fort el catxirulo i va començar a practicar l’esport nacional (perdó, regional): el “fot-li, que són catalans”. D’aquesta manera, els seus assessors d’imatge (sóc ingenu i confio que no li va eixir del cor, sinó dels despatxos dels tècnics) van esborrar-li el pecat original de ser catalanoparlant. I en terreny enemic!

Va començar reclamant les obres de la Franja (suposo que per dur-les a a l’ombra de Torreciudad, ben lluny de l’esmentada Franja), va seguir amb el tema de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i va acabar recordant els greuges aquells de l’aigua de quan jo era adolescent. I la llei de llengües? Oblidem-nos-en. Com a colofó va acusar als catalans de menysprear la intel·ligència dels aragonesos.
L’endemà va parlar en Francesc Serès, més que indignat per les paraules d’en Marcelino. Aragó està en peu de guerra per les 113 obres (que si fossin a un museu de Nova York o Madrid no produirien cap rebombori) i, en canvi, se’ls en fot el patrimoni cultural que són el català i l’aragonès. En paraules d’en Serès, som una nosa, una pedra a la sabata.
Em va produir una gran tristesa, sentir el nostre president. Va ser la constatació que, per guanyar unes eleccions a l’Aragó, s’ha d’acabar baixant als inferns de la demagògia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.