Lo batec dels arbres

Los arbres formen part de la meua vida. Hi penso mentre vagarejo pel barranc del Toll d’en Vinya. És l’hora darrera de llum del darrer dia d’octubre. La tardor m’és l’estació preferida; potser perquè hi vaig néixer, potser perquè desapareix, per fi, la cridòria de l’estiu. O tal volta perquè el sol ja no s’enfila…

Portada de Temps de Franja 147

Temps nostre

La revista Temps de Franja fa vint anys que volta pel món. N’acaba d’eixir el número 147, que equival al 188 si hi sumem los trenta-quatre que es van editar, amb una altra numeració, en format PDF. També hi podríem afegir els 121 butlletins electrònics que s’han enviat des que funciona el portal web… Tot…

Ben fet

Escriure no és fàcil, especialment —en contra del que pot parèixer— per als que ho fem amb regularitat. Un text ens pot agradar perquè ens interessa, perquè hi sentim afinitat o per mil factors aleatoris com l’estat d’ànim en lo moment de llegir-lo. Quan un text no està ben escrit ens neguiteja: una frase inconnexa,…

La Terra és plana (ho sap tothom)

Tenim constància que, al segle VI a. C., la filosofia grega ja considerava que la Terra era esfèrica, i és al segle III a. C. quan l’astronomia hel·lenística ho establix com un fet incontrovertible. Tot i això, encara avui dia hi ha un nodrit grup de persones que estan convençuts que la Terra és un…

Veu en off*

Aquell havia de ser el darrer dia de tranquil·litat. Ells no ho sabien, no ho podien saber. Per açò jeien sadolls en el llit matrimonial. L’endemà començarien els dies terribles, les males i inesperades notícies, l’amargor, el neguit. Tenia els ulls tancats, sentia la son que se l’enduia en una migdiada amable. De sobte, però,…

Zeros i uns

Hi ha força coses que em recorden amb inclemència el pas del temps. Hi ha les evidents, com són els canvis físics, el creixement fulgurant de les filles o la trituradora tecnològica (altrament dita obsolescència programada). N’hi ha d’altres que no ho són tant perquè van mutant la realitat sense estridències. Són fets aparentment irrellevants,…

Humans

—Mama, los negres som humans? —ens va preguntar la menuda amb la ingenuïtat dels sis anyets que aleshores tenia.La mama i lo papa mos vam quedar de pasta de moniato.—Cooom???—És que lo ‘X’ m’ha dit que “los negros no son humanos”. Lo ‘X’ era un company d’escola de la mateixa edat. Ni ens va passar…

Infern

Què és l’infern? Aquesta pregunta me l’havia feta sovint, sobretot en els anys on la infantesa s’esquerda i comença la primera adolescència. Després, un cop assumida la meua incapacitat per creure en la vida després de la vida, només hi he pensat en moments molt determinats. Davant d’algunes morts, per exemple; especialment si són sobtades…

El fulgor i la decadència

Oh, tornar a aquells anys adolescents, quan el dolor era gran però dolç! Saber, sense haver de pensar-ho, que darrere meu sempre hi havia els braços dels pares per sostenir-me si de cas queia. L’angoixa, la por… però dins la cambra menuda i pròpia, amb la mare i el pare a l’altra banda de la…