El fulgor i la decadència

Oh, tornar a aquells anys adolescents, quan el dolor era gran però dolç! Saber, sense haver de pensar-ho, que darrere meu sempre hi havia els braços dels pares per sostenir-me si de cas queia. L’angoixa, la por… però dins la cambra menuda i pròpia, amb la mare i el pare a l’altra banda de la…

El pare, Ramon Terès Solana esmolant al taller del c. Sant Cristòfor, a Gràcia

Ramon

Ramon, de contundents ressonàncies i regust de terra obscura, a més de ser un patronímic arrelat a la nostra història, es el nom més repetit en la meua família. Ramon es diu mon pare, fill d’en Ramon Terès Benasc i nét d’en Ramon Terès Pena, tots ells nascuts a la vila ribagorçana d’Estopanyà. I Ramon,…