Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital n.1, febrer 2012
A finals de l’EGB i principis del BUP, tenia un amic —a qui anomenaré Paco— de dialèctica brillant i maneres una mica brusques. Eren anys de reivindicacions lingüístiques i socials i, en el meu suburbi on gairebé tots procedíem de la immigració, fins i tots els més jovenets discutíem de política. Encara que no en sabéssim ni un borrall. En Paco anava una mica contracorrent, i solia fer mofa de les meues aspiracions culturals i catalanistes, rebatent-me els arguments amb quatre paraules ben dites i, si convenia, una empenteta amical. El tema català no era matèria de la seua devoció.
Vet aquí que aquest Nadal el vaig retrobar al metro de Barcelona. Feia trenta anys llargs que no ens vèiem, i vam tenir una gran alegria, que ell va demostrar amb la seua irreductible vehemència. Sempre havíem parlat en castellà, però per algun feliç motiu ara ens adreçàrem de manera natural en l’idioma del país. Als minuts que va durar el viatge vam afegir-hi una llarga estona de conversa al carrer. Vam parlar de la família, de records i de les nostres respectives feines. En arribar a aquest punt vaig descobrir amb sorpresa que en Paco s’havia convertit de fet en un d’aquests independentistes funcionals. N’estava fart del tracte que rebia Catalunya d’Espanya, tant a nivell econòmic com social.
En tornar a l’Aragó em preguntava què farem els franjencs si els ‘Pacos’ de Catalunya continuen emprenyats.
L'esmolet 
A alguns mos tocarà passar la frontera setmanalment, en les cues habituals de la duana… En fi… que tinguen sort a la vida, els Pacos! ;)
Retroenllaç: Paco « L’esmolet - La Franja
Sí, en aquest cas, un home fet a ell mateix des de molt jovenet. Una gran persona.
Però a l’Aragó catalanoparlant, què ens passaria si Catalunya s’independitzés?
Seríem la terra de frontera que reforçarien (llegiu “espanyolitzarien” més). No crec que amb la independència catalana la cosa vaigue a millor a la Franja.
Efectivament. Això és el que em fa por. I el que em costa d’argumentar amb els meus (molts) amics catalans i més o menys sobiranistes. Jo penso que si Catalunya s’independitzés, la FACAO i similars es fregarien les mans (i no de fred). Però no podem retenir ningú contra la seua voluntat, no?
I tant que no! Crec que quan una parella (Catalunya – Espanya) no para de discutir, el millor es que se separen, almenys una temporadeta. Aquí ja veurem com resolem los nostres problemes :(