Una crítica tardana de la meua aventura temporal a «Punts de fuga»

Una de les poques crítiques d’aquest llibre on s’esmenta el meu petit (en tots els sentits) relat. A la narració vaig voler fer un retrat d’un fet molt quotidià que, de tan ràpid (instantani, diria), passa sense adonar-te’n. Penso que si els viatges en el temps són possibles, són així, sense túnels estel·lars ni forats de cuc. Senzillament canviem de temps, sense deixar de ser nosaltres mateixos (aquest és el límit: no podem transportar el nostre ésser a un temps que no hem viscut i no viurem), sense adonar-nos-en. Per això aquesta mena de viatges poden (podrien) ser possibles. El que passa és que no ens n’adonem (no tenim una veu en off que ens ho aclareixi tot).

Podeu llegir la meua experiència temporal, escrita en un sofà d’escai en una casa i en una ciutat que no eren les meues. Plovia.

Males Herbes y Punts de fuga: jugando con el tiempo
[…] Destacar también la sensibilidad de Yannick Garcia y Carles Terès, que del costumbrismo destilan literatura de género, […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.