‘Ok boomer’

Acabo de rentar els plats. Al defora, la lluna minvant navega, calmosa, entre els estels de finals de maig. Dins de casa la llum és tènue, la justa per veure que el parament de cuina ha quedat ben net i polit.

El mòbil, connectat a l’equip de música, va desgranant aleatòriament les cançons que té emmagatzemades en algun racó de la seua entranya. N’hi ha més de mil, crec, i entre totes configuren la meua història interior. Cadascuna em reviu una època de la meua vida.

Vet aquí que sona ‘Welcome to the Machine’, de l’LP dels Pink Floyd Wish You Were Here. Aquest disc és el que més m’agradava del grup i, tot i que ‘Welcome…’ no era la meua preferida, és magnífica. Suposo que és perquè, a banda de la seua qualitat musical, em transporta als meus setze anys i als vespres on la imaginació corria molt més de pressa que la vida, mentre el vinil voltava al tocadiscos (un Bettor Dual que m’havia comprat amb els guanys de carregar prèssics de vesprada a Alfarràs i descarregar-los a Mercabarna de matinada).

A partir d’aquí, vull advertir-vos que enguany entraré a la meua sisena dècada de vida, fet que, ai las!, incrementa la meua desconnexió amb les generacions més joves, malgrat els esforços ingents de les filles.

L’advertència és perquè, quan alguna vegada m’arriben a les orelles quasi-sexagenàries les cançons predominants d’avui dia, em costa d’imaginar la mena de referents musicals que tindrà d’ací a quaranta anys algú que, com jo, estiga rentant los plats amb la nit tranquil·la a l’altra bada de la finestra. Si ara jo en tingués disset, potser seria un entusiasta del reaggetton o dels ritmes “latinos” que tant detesto. De més grosses se n’han vist.

Mentre em trec el davantal, me n’adono que faig lo mateix que mon tiet Ramon, quan menyspreava les meues músiques davant de les grans orquestres dels 40 i 50 del segle XX. Encara el veig, amb l’entusiasme característic, descriure’m lo «coixí musical» que creava Glenn Miller o la veu de vellut de Frank Sinatra. Per a ell, Pink Floyd, Neil Young o els mateixos Beatles era música inferior, banal i buida.

O sigui que no res, més val que calli discretament i així m’estalviaré l’Ok boomer que les filles —sobretot la menuda— m’etziben de tant en tant.

El disc original, encara prou lluent (©Carles Terès)

Torredarques, juny de 2022. Publicat a AraInfo, juny de 2022

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.