Petita crònica de l’experiència de parlar de Licantropia amb alumnes dels darrers cursos de primària.
Font: Institució de les Lletres Catalanes
Crònica de com van entrar llops, llobaters i enllobats a l’escola Puig Cavaller de Gandesa i es van fer amics dels alumnes de 5è i 6è (19 d’abril de 2016)
En entrar a l’escola Puig Cavaller sonava una música suau. La Carme, la mestra que m’havia contactat, em va dir que era la manera d’avisar els alumnes que era el moment d’anar a les aules. «Bon començament», vaig pensar.
Em vaig posar rere el mostrador de la biblioteca, un espai molt bonic, i van entrar els alumnes de cinquè, ordenadament però també amb alegria. Un alumne una mica més gran, en Tomàs, duia una càmera rèflex Nikon que feia força patxoca. Un col·lega d’en Llorenç (el protagonista de Licantropia)!
Vaig començar repartint-los una postal que reproduïda un dibuix de finals del segle XIX on s’hi veia un pastoret que ens sotjava entre esporuguit i amenaçador. Al dors hi havia la transcripció de la llegenda de la punta de la Samarreta, que, en certa manera, va ser l’origen, la llavor que va originar tota la novel·la Licantropia.
Va ser molt bonic perquè van escoltar atentament i van participar en totes les preguntes que els formulava. Ells també me’n van fer un bon grapat, de preguntes. Havien vist pel·lícules sobre llops i de seguida van fer paral·lelismes. I em van aportar unes interessants teories sobre la licantropia, els llobaters (un ofici que no coneixien i que els va interessar molt) i el destí del pastoret de la llegenda. Els mestres també van participar amb comentaris que completaren la meua intervenció.
La segona hora van entrar els de 6è. Aquest any de diferència es notava molt. Ja de bon principi em van demostrar un molt bon coneixement de l’obra i del tema —i això que no l’havien llegida, ja que és per a lectors una miqueta més grans—.
També els vaig repartir la mateixa postal per a què m’ajudessin a esbrinar què carai va passar amb el pastoret desaparegut. Les teories van ser apassionants i enriquidores —penso que en podria fer alguna narració i tot—.
La conversa va ser més activa, en aquest cas. Després de tots els temes licantròpics i dels llobaters, va aparèixer el tema, de la mà del professor Joan Antonio, de la sostenibilitat de l’ecosistema. La desaparició del llop a les nostres terres (el darrer que es va matar a Catalunya va ser precisament al mas de la Franqueta, al terme d’Horta de Sant Joan) ha portat molts inconvenients com la proliferació dels porcs senglars. Algun alumne, però, dubtava que fos gaire agradable trobar-se de cara un os o un llop al mig de la muntanya. Un debat enriquidor i amè.
En acabar aquesta segona hora —se’m va fer curt, tot plegat—, tots els xiquets i xiquetes van voler que els signés i dediqués la postal que els hi havia donat. Quin honor!
Per acabar de completar-ho, el fotògraf Tomàs Deosdat, de 6è, em va fer una entrevista força professional. Crec que té fusta de periodista.
L’experiència va ser més que bona, tant amb els alumnes com amb els mestres i l’equip directiu del centre, que em van atendre molt bé i em van fer obsequi de dues ampolles de vi de Gandesa, un dels millors del món, com tots els entesos saben.
Fins a la propera!
Carles Terès, Alcanyís, 20 d’abril de 2016
L'esmolet 
Retroenllaç: “Licantropia” a l’escola Puig Cavaller de Gandesa | L’ esmolet - La Franja