Hiverns

L'hivern a les altures terolenques

L’hivern a les altures terolenques (©Carles Terès)

L’edat se sol mesurar per primaveres, cosa que sempre m’ha semblat una mica figaflor. La primavera és bonica, no ho negaré, però té el gran inconvenient que presagia l’estiu, època de desgavells, suors i sequeres. No us penseu pas que no m’ho passo bé, als estius, no sóc (encara) cap misantrop crepuscular. M’agraden els dies llargs i retrobar amics i família. Però me’n canso de seguida. Es trenca la rutina que m’és tan necessària per a funcionar, em toca negociar amb les filles el martiri de les festes majors (vull dir de TOTES les festes majors, no només les del poble), intentar trobar uns dies on poder tancar la paradeta i un lloc on passar-los… En fi un suplici per a algú tan dispers com jo que, a més, és autònom.
L’hivern, en canvi, significa recolliment, concentració, economia d’esforços. Puc eixir a córrer ben d’hora perquè sé que encara serà negra nit i no em trobaré ningú; al vespre, si algun dia plego a les vuit, com ja és fosc no tinc mala consciència. I la bellesa de la tardor és incomparable.
Sospito que si visqués en un país de més al nord, amb poc sol i moltes boires i neu, estaria desitjant l’arribada de l’estiu. Fins i tot admeto que frisaria per baixar cap a la Mediterrània a passar les vacances (es veu que als països septentrionals d’Europa els autònoms sí que en poden fer, de vacances). Però tot plegat és ciència ficció, elucubracions estèrils.
Potser el que realment em costaria d’admetre és no tenir les quatre estacions. Recordo un dels viatges que vaig poder fer quan encara era assalariat —i, per tant, lliure— a l’Equador a visitar l’amic Salva. Quan em van dir que tot l’any tenien aquella temperatura (d’altra banda, ben agradable), em va fer una mica de mandra. Avesat als contrastos estacionals no m’imaginava viure sempre en aquella bombolla tèrmica, només pendent si plovia o no.
En fi, que l’hivern arriba i aquí sóc jo per donar-li la benvinguda. (Per a seguidors de Game of Thrones: espero que Temps de Franja no arribi al Castell Negre i que aquesta afirmació no la puguin llegir els de la Guàrdia de la Nit!)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital n.18, desembre 2014

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s