Comentaris que m’han anat arribant per diversos mitjans.
(per als que tingueu Facebook https://www.facebook.com/licantropia.teres).
Mayte, via SMS
12/9/12, 9:15 h. Bon dia, sóc la “licantròpica” de l’Hospitalet. Vaig per la pàgina 145 del llibre, és de “puta mare” [sic].
12/9/12, 21:02. Ja he acabat el llibre. Un fort aplaudiment per l’autor.
Tomàs Bosque. Carta al director publicada al Temps de Franja n.114, juliol-agost 2012 i també, traduïda la castellà, al periòdic La Comarca d’Alcanyís.
Sobre Licantropia
He tingut el privilegi de llegir Licantropia abans que guanyare el Premi Guillem Nicolau i puc dir que és una obra de la que se’n parlarà molt; ja sigui pel seu gènere, al que ací no hi estàvem massa acostumats, però sobretot pel nivell i la categoria de la narració, perquè Carles Terès –ja ho sabíem els que el coneixem des que va ficar els peus al Baix Aragó– és un escriptor vocacional en una gran preparació que ja tardave en ensenyar-mos les seves creacions.
L’obra enganxa al lector des del primer moment i no el solta ni al final quan ja has tancat del tot el llibre. Perquè segueix el misteri i et queda la sensació que has fet un viatge estrany i atraient alhora, per uns espais i un món, entre el mite i la realitat, que alguns desconeixíem.
Com Licantropia és una novel·la que succeeix per territoris no tan imaginaris del Baix Aragó, l’hauríem de poder llegir també la gent que no coneix la nostra llengua. Vull dir que s’haurien de poder traduir, a no tardar, a altres llengües, aragonès i castellà.
L’aparició de Licantropia en un any tan dolent per a la salut i el bon nom de la nostra llengua, és una notícia magnífica i un regal que ens ha posat a les mans l’escriptor de Torredarques –i de Queretes, que tot s’ha de dir.
L'esmolet 