Arbres de vida i mort

Entre el cel i jo, hi ha el roure gros. Vora d’ell una alzina, una carrasqueta poc més alta que un arbust. L’un i l’altra tenen, si fa no fa, la mateixa edat. De fet, lo roure el va tallar mon iaio Ramon fa més de seixanta anys, i aquest és l’esqueix que va progressar…

El pare, Ramon Terès Solana esmolant al taller del c. Sant Cristòfor, a Gràcia

Ramon

Ramon, de contundents ressonàncies i regust de terra obscura, a més de ser un patronímic arrelat a la nostra història, es el nom més repetit en la meua família. Ramon es diu mon pare, fill d’en Ramon Terès Benasc i nét d’en Ramon Terès Pena, tots ells nascuts a la vila ribagorçana d’Estopanyà. I Ramon,…