Creixement infinit

D’adolescent, quan em va tocar estudiar Malthus, vaig descobrir que al món hi havia massa persones. Descobriment terrible. Sobrava jo? Sobraven els pares? Els xiquets de Biafra? El company de classe malalt de càncer? A la Terra no hi havia recursos per a mantenir-nos a tots. Boscos arrasats, oceans sobreexplotats i empastifats, fonts d’energia que…

‘Time goes by’

A voltes al Facebook hi passen coses. Sovint són banals, de foguerada, que t’arrenquen una rialla o un renec d’indignació. Però de tant en tant una imatge se t’infiltra fins el dedins més íntim. Això em va passar en veure una foto d’en Toni Catany que Dolors Miquel havia compartit, amb el títol Plaza de…

Fronteres literàries

A voltes tinc la sort d’encadenar uns quants llibres apassionants. Sol ser normal que quan acabo de llegir-ne un que m’ha entusiasmat, el següent té molts números per no arribar-li a l’alçada. Per això, quan s’esdevé una excepció, em plau compartir-ho. Vaig començar per una recomanació personal d’en Miquel Adam, d’Edicions de 1984: Rebrot, de…

Els anuncis de la ràdio

Em dedico al món del disseny gràfic i la comunicació. Això inclou la publicitat, tot i que, en el meu cas, gairebé sempre ha estat gràfica. Per tant, potser em tiro pedres a la pròpia teulada, però sóc dels que els costa d’entendre la utilitat de la majoria d’anuncis radiofònics, especialment a les “hores punta”.…

Els anuncis de la ràdio

Em dedico al món del disseny gràfic i la comunicació. Això inclou la publicitat, tot i que, en el meu cas, gairebé sempre ha estat gràfica. Per tant, potser em tiro pedres a la pròpia teulada, però sóc dels que els costa d’entendre la utilitat de la majoria d’anuncis radiofònics, especialment a les “hores punta”.…

Teresa Maria Ballester Bielsa

Dissabte, passades les 11, el company Carrégalo m’enviava per WhatsApp la noticia, terrible i inesperada, que la Teresa Maria havia mort. Increïble —perquè no ens ho podíem creure. Però malauradament era veritat. No vaig poder evitar pensar en la mort sobtada d’en Toni Llerda, deu anys abans. I en la d’en Josep Galan, aquell mateix…

Tristan da Cunha

Tinc una enciclopèdia que m’estimo molt. Es diu Pueblos de la tierra, de l’inefable editorial Salvat. L’edició en castellà és del 1981, però l’obra original Peoples of the world (Tom Stacey Ltd.) és del 1971. Vaig comprar-la de segona mà al mercat de Sant Antoni. A les guardes del primer volum (África tropical – África…

Convivència intergeneracional

Fa poc, a la Fira del Llibre d’Ares, vaig assistir a la presentació del llibre La còlera del bandejat, d’en Francesc Bellmunt (l’historiador, no el cineasta). Va ser extraordinària, no pels mitjans emprats ni per la posada en escena —en això va ser extremament frugal: l’autor assegut en una cadira sense cap taula i el…

Fugida cap al no-res

Estic llegint Punts de fuga (Males Herbes, 2015), una antologia de 26 narracions de 26 autors amb el tema dels viatges en el temps. Hi he col·laborat amb un relat molt breu, que retrata un salt en el temps tan ràpid (instantani, diria), que passa sense adonar-te’n, sense túnels estel·lars ni forats de cuc. Encara…

A la galeria de l'estudi d'en Joan Fors, fent-li de model per a una il·lustració. Barcelona, 1979

L’ofici i el desfici

El 1979, amb disset anyets, el dissenyador Joan Fors em va agafar d’aprenent. L’estudi era a tocar de la Model, a tres quarts d’hora d’autobús. Al llarg de la ruta m’entretenia a comptar quants rètols hi havia en català, que aleshores no n’eren gaires (ja duia el ‘tema’ de sèrie, es veu). Els matins me’ls…