Entranyablement inútils

Als nostres pobles, quan volem saber quina llengua parla una persona que no coneixem, preguntem «Eixa parla com natres o és castellana?». Ho diem amb naturalitat, sense ni plantejar-nos la procedència geogràfica de la nouvinguda, que segurament serà aragonesa com natres, catalana o valenciana. Senzillament diem que «és castellana» per l’idioma que parla, sense cap altra connotació. Això ho va comprovar l’amic Pietro Cucalón en lo seu primer destí com a mestre a un poble de l’Aragó catalanoparlant, Faió. Un dia, va demanar als seus alumnes que li parlaren en català perquè volia aprendre’l. Un dels alumnes li va dir: «mestre, és que tu eres castellà». Quan Pietro va replicar que ell era aragonès, li van contestar que era castellà perquè parlava castellà. Seguint la lògica dels escolars, els va preguntar «entonces, si tu hablas catalán, ¿eres catalán?». La resposta espontània va ser: «No, perquè astí els que parlem català som aragonesos». Desgraciadament, de «Pietros» n’hi ha pocs. Molts pares mos hem trobat alguna volta amb un mestre que mos ha suggerit que mejor le hablan en castellano en casa para no perjudicarle en sus estudios.
Fa anys, quan encara tenia esma de dialogar sobre estos temes, intentava que els aragonesos «castellans» foren capaços de posar-se per un instant en la pell dels que tenim l’aragonès o el català com a llengua pròpia. Natres parlem lo català de fa tantes generacions com ells lo castellà. Lo parlem però, a diferència d’ells, no hem pogut fer-lo servir per estudiar, i a la majoria no mos han ensenyat ni a escriure’l. Se’ns ha dit que no mos cal perquè, per a les coses importants i transcendents, ja hi ha el castellà. En castellà mos han batejat, mos han casat i mos enterraran. D’esta manera mos han anat transmetent que el nostre idioma no és tan bo com lo seu, que dixem de parlar-lo als fills perquè, total, es muy entrañable pero no va a servirles para nada en la vida moderna. Potser tenen raó, perquè ja conec unes quantes famílies que han optat per tallar la transmissió lingüística. Així, en pocs anys, el bosc de la diversitat quedarà substituït pel paviment gris i lluent del monolingüisme. Potser se’n faran alguns llibres amb afany taxidermista o un documental que mostro com «xapurrejaven» los iaios. Tot muy entrañable, això sí.

Alcanyís, novembre 2021. Publicat a AraInfo, desembre de 2021

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.