Veu en off*

Aquell havia de ser el darrer dia de tranquil·litat. Ells no ho sabien, no ho podien saber. Per açò jeien sadolls en el llit matrimonial. L’endemà començarien els dies terribles, les males i inesperades notícies, l’amargor, el neguit. Tenia els ulls tancats, sentia la son que se l’enduia en una migdiada amable. De sobte, però,…

Zeros i uns

Hi ha força coses que em recorden amb inclemència el pas del temps. Hi ha les evidents, com són els canvis físics, el creixement fulgurant de les filles o la trituradora tecnològica (altrament dita obsolescència programada). N’hi ha d’altres que no ho són tant perquè van mutant la realitat sense estridències. Són fets aparentment irrellevants,…