Humans

—Mama, los negres som humans? —ens va preguntar la menuda amb la ingenuïtat dels sis anyets que aleshores tenia.
La mama i lo papa mos vam quedar de pasta de moniato.
—Cooom???
—És que lo ‘X’ m’ha dit que “los negros no son humanos”.

Lo ‘X’ era un company d’escola de la mateixa edat. Ni ens va passar pel cap que hi hagués cap malícia en aquella afirmació tan bèstia. Per a aquelles criatures, la paraula ‘humans’ encara no tenia un significat clar, i menys encara en aquell context. El problema no era el xiquet, sinó d’on havia tret la frase, on l’havia sentida, quin adult del seu entorn l’havia formulada.

Ha passat el temps i la nostra filla mai no ens ha tornat a dir que hagi estat discriminada explícitament pel color de la seua pell. No obstant, a voltes ens explica les conductes microracistes amb les que ha de conviure, algunes d’elles degudes simplement a la ignorància. L’experiència li ha ensenyat, doncs, que pel fet de ser negra, si vol assolir les mateixes fites que els altres li cal treballar més, ser més educada, més intel·ligent i més simpàtica.

Germanes al pantà de Canelles (©Carles Terès, 2012)

Hi ha també l’allau de notícies que ens arriben a través de tots els canals, que ella segueix fil per randa. Per això, quan va esclatar el cas de l’assassinat d’en George Floyd a mans de la policia, vam compartir a les xarxes —inspirats per aquella primera frase racista que van dirigir a la nostra filla— ‘El racisme no es humà’. I és que els humans ens distingim de la resta d’éssers vius per tot de coses bones: la racionalitat, l’empatia, la col·laboració, la compassió… Però n’hi ha també d’abominables: l’egoisme, la cobdícia, la crueltat… i el racisme. Les dues primeres es podrien explicar (en cap cas justificar) com una hipertròfia de l’instint de supervivència, una desviació patològica que fa que mai no en tinguem prou, que no ens importi gens les conseqüències que la nostra voracitat pot tenir sobre les altres persones ni sobre el planeta que ens sustenta. La crueltat, gaudir del patiment d’altri o dels animals, és directament una malaltia mental. Però el racisme… què hi ha de més antihumà que el racisme? Odiar un congènere o considerar-lo inferior únicament pel color de la seua pell no té cap sentit. I malgrat tot, aquí el tenim, ben viu i visible, amb tot de «nous» líders polítics d’èxit que el justifiquen o directament el fomenten. Té raó la filla quan ens diu, parafrasejant Will Smith, que el racisme no és que hagi augmentat, sinó que ara es filma. Esperem que tantes imatges ens obrin els ulls. Els ulls de la raó.

Alcanyís, juny-juliol 2020. Publicat a AraInfo, juliol de 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.