El circ dels opinadors

Tinc una carpeta plena d’inicis d’articles que mai no acabaré. Potser d’algun en podré aprofitar alguna idea, però es poden comptar amb los dits d’una mà. Tinc també, en un altre lloc, petites notes sobre instants que han pres forma de paraula, breus apunts que m’han vingut al cap —o al cor— quan los neurotransmissors han anat més de pressa que el pensament racional. D’estos esbossos sí que alguna volta n’he extret petroli articular —combustible per a fer articles— que ha cristal·litzat en una columneta tolerable. Avui hi pensava i m’he preguntat el perquè. Deu ser que no em veig amb cor d’escriure de coses de les quals no en sé prou. I quins són los temes en què tinc alguna autoritat, per minsa que siga? Segurament los relacionats amb lo meu ofici, los records familiars, experiències de vida, engrunes de literatura, sensacions… En canvi, pel que fa a la resta, estic a la mercè dels impactes que rebo des de les xarxes, los mitjans de comunicació o les persones que m’envolten. Estos impactes los passo pel sedàs del meu posicionament vital i em generen unes reaccions. L’impuls primer com a columnista és fer-ne un escrit expressant la meua opinió, que en aquell moment precís se’m presenta encertadíssima. Tanmateix, quan començo a ajuntar paraules, m’adono que em vaig endinsant en un terreny aiguamollós del qual no en tinc lo mapa per eixir-ne amb una mínima dignitat.

Estos dies de confinament, alguna emissora ha canviat les tertúlies de totòlegs (generalment opinadors professionals i omnipresents que ocupen una posició en l’espectre de partits, encara que no en siguen militants) per taules d’experts sobre temes concrets. En estes converses hi ha coincidències i discrepàncies, però sobretot hi ha opinions fonamentades que es complementen l’una a l’altra. Fa goig sentir-les perquè s’hi veu honestedat, respecte per l’altre i coneixement. Espero que siga una de les coses que canviïn quan esta emergència s’apaivague, i que quede enrere el circ llefiscós en que s’han convertit la majoria de les tertúlies radiofòniques i televisives.

Leonardo Alenza. “Tertulianos en el Café de Levante”. 1839

Alcanyís, maig 2020. Publicat a AraInfo, juny de 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.