Selecció natural

Com a bon ignorant em pregunto sovint com és possible que, després de tants mil·lennis d’evolució, de civilitzacions, d’avenços materials i morals, encara hi hagi tanta gent (per dir-ho pel broc gros, recordeu que sóc un ignorant majúscul) dolenta. Fa l’efecte fins i tot que la cosa, com més va, pitjor. Tanmateix, persones molt més preparades que jo afirmen que la humanitat progressa adequadament. Potser tenen raó (tant de bo!), però no puc compartir aquest optimisme evolutiu. Quin sentit té, sinó, que siguem capaços de guarir malalties que fins fa quatre dies eren mortals i, en canvi, la maldat continuï campant pel món i acaparant poder?

Vet aquí que l’altre dia, parlant amb les meues filles, en vaig treure l’entrellat. Elles són dues noies —què n’haig de dir!— intel·ligents i feministes, valgui la redundància, per això la cosa que em fa més feliç és poder conversar-hi i aprendre’n. En un moment donat, vam parlar sobre el model masculí d’èxit entre les jovenetes. Em va sorprendre l’atracció que encara exerceixen sobre una part d’esta joventut el que elles anomenen “malotes”, és a dir, algú sense manies, egoista i amb un puntet d’agressivitat simiesca envers l’altre sexe. Vaig recordar un passatge del polèmic Houellebecq que havia llegit a Les partícules elementals: «Aquest és un dels majors inconvenients de l’extrema bellesa en les noies: només els seductors experimentats, cínics i sense escrúpols se senten a l’altura; per tant, solen ser els éssers més vils els que obtenen el tresor de la seua virginitat». Unes paraules esbiaixades escrites, segurament, des del ressentiment, però que proporcionen una possible resposta a la pregunta que em feia al principi de l’article: la supervivència de la maldat és deguda a l’èxit dels homes “dolents”, que sense escrúpols ni preservatius sedueixen encara, malgrat els avenços feministes, algunes dones. Així es perpetua aquesta càrrega genètica de generació en generació, i el seu exemple serà transmès als seus fills.

Això que he escrit és una poca-soltada, ja em disculparan, però tal com van les coses no puc evitar de fer-me preguntes i de buscar-ne les respostes. Encara que siguin equivocades.

(CC-Dariusz Sankowski)

Alcanyís, febrer-març 2020. Publicat a AraInfo, març de 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.