«Continuidad y ruptura en dos lecturas contemporáneas del hombre lobo: ‘Brañaganda’ y ‘Licantropia’»

L’Estela Rius de Nonasp, em fa arribar aquest interessant estudi de na Marta Simó-Comas, filla de nonaspins i professora de literatura espanyola a la Universitat de Reading.

Ha estat publicat a la revista de la UAB Brumal. Revista de Investigación sobre lo Fantástico / Brumal. Research Journal on the Fantastic.

El comparteixo per si algú té curiositat per endinsar-se en les entranyes de la licantropia.

Resum

A la reescriptura de qualsevol mite hi subjau sempre la necessària tensió entre continuïtat-tat i ruptura. Així, tot i que la figura de l’home llop constitueix abans de res la metàfora de l’alteritat i de la dualitat essencial de l’ésser, és també susceptible de materialitzar una sèrie de polaritats filosòfiques, culturals, socials i polítiques determinades per l’època en què aquest s’inscriu. Partint de l’actualització del mite en dues novel·les recents, Brañaganda, de David Monteagudo, i Licantropia, de Carles Terès, el present estudi té com a objecte explorar fins a quin punt la configuració del monstre s’inscriu en la tradició o s’aparta de la mateixa i en quina mesura està mediatitzada per la consciència de la pròpia naturalesa híbrida i per l’experiència de l’horror que d’això es deriva.

Cliqueu a la imatge per accedir al document.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.