«Instint salvatge», Jordi Sellarès ‘especula’ sobre «Licantropia»

«Licantropia és una magnífica novel·la que beu del millor dels clàssics del terror i l’horror del segle passat i l’adapta al present, a una geografia ben propera, potser no molt coneguda, però summament evocadora.»

Així acaba la ressenya que Jordi Sellarès fa de Licantropia al seu blog Especulacions d’un Neanderthal, un dels meus referents a l’hora d’informar-me de lectures recomanables.

Font: Especulacions d’un Neanderthal

Instint salvatge

Autor: Jordi Sellarès

A mitjans del segle XVIII, mossèn Magí arriba al llogaret de la Pobla de Llobosa, a les recòndites i desolades terres de l’Alt Matarranya, amb la missió de portar la salvació a les ànimes que habiten aquell indret salvatge. Amb una mínima vinculació amb la gent de la plana, més civilitzada, els llobaters, individus feréstecs que habiten la Serra, permeten pasturar amb tranquil·litat al bestiar de la zona, gràcies a una estranya i misteriosa relació amb els llops, l’enemic acèrrim de les societats ramaderes. Són gent de poques paraules, d’expressió bestial i de costums gairebé precristianes, ben diferents dels senyors Torrent de Prats, gent refinada però també amb un punt obscur. Mossèn Magí notarà la presència de quelcom estrany, numinós, una sensació opressiva que plana damunt aquelles contrades i que poc a poc el portarà a qüestionar-se la veracitat del que capten els seus sentits.

Segles més tard, en Llorenç, fotògraf de la Plana i casat amb una noia de la contrada, tindrà sensacions similars des del moment en que penetra en un casalot abandonat. La mateixa estranyesa, els secrets guardats i amagats amb pany i forrellat, generació rera generació, la terrible ombra d’una maledicció i d’un horror innombrable que sembla planar damunt dels habitants de la contrada. I la inquietud de descobrir que aquests secrets i malediccions poden estar entortolligades amb les seves pròpies arrels i les de la seva família.

Carles Terès (1962), autor barceloní amb arrels a la Franja, ens ofereix aquí un excel·lent retrat d’aquesta terra de frontera, el Matarranya, entre la Franja, Castelló i les terres de l’Ebre, amb tota la seva riquesa lingüística i dialectal, plasmada per l’autor de forma coherent i convincent. L’Alt Matarranya és, també, un territori de naturalesa inhòspita, gairebé numinós, poc explotat, amb racons amagats, coves, i estimballs profunds, gorgs d’aigua cristal·lina i boscos frondosos, que ja per si sols transmeten una mena d’energia o força tel·lúrica que empetiteix l’home.

En aquest entorn salvatge l’autor teixeix una trama que ens pot recordar a l’horror de Lovecraft, Arthur Machen o fins d’Algernon Blackwood, a Joan Perucho, al terror gòtic d’un Stoker (sobretot en la primera part de la novel·la), però que també s’embranca en una trama de misteri i d’investigacions sobre les arrels i identitats pròpies dels protagonistes, la lluita per destapar secrets de família, els estigmes socials, i la lluita de l’home contra els instints primaris i salvatges que arrosseguen aquells individus marcats per la maledicció.

Licantropia és una magnífica novel·la que beu del millor dels clàssics del terror i l’horror del segle passat i l’adapta al present, a una geografia ben propera, potser no molt coneguda, però summament evocadora.

Especulacions d'un Neanderthal

Especulacions d’un Neanderthal

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s