20 anys… no són res?

Aquell 25 d’agost de 1995, quan vaig veure publicada la meua primera columna de Viles i gents, no podia imaginar-me que la iniciativa durés tant. Sempre havia anat escrivint, però el columnisme era un gènere que em semblava tremendament difícil. De fet tenia una carpeta amb intents fallits d’articles —fallits per manca de concreció, per…

Fugida cap al no-res

Estic llegint Punts de fuga (Males Herbes, 2015), una antologia de 26 narracions de 26 autors amb el tema dels viatges en el temps. Hi he col·laborat amb un relat molt breu, que retrata un salt en el temps tan ràpid (instantani, diria), que passa sense adonar-te’n, sense túnels estel·lars ni forats de cuc. Encara…