De banderes i religions

Quan vam ser a Etiòpia a buscar la nostra filla menuda, ens van preguntar quina religió professàvem. La majoria d’habitants d’Addis Abeba són cristians coptes, però hi ha també molts musulmans. Van comentar-nos que el respecte entre els fidels d’ambdues religions és total (de fet Etiòpia exhibeix la seua diversitat cultural i lingüística com un atractiu per al visitant). El que els costava d’entendre era que hi hagués persones que no creguessin en Déu, ja fos Alà o Jahvé.

Això anava rumiant mentre passejava per l’horta del Guadalop, quan vaig veure una bandera espanyola a l’entrada d’una finca. Fa uns anys era més normal trobar-se’n d’aragoneses, però a mida que el record del Generalíssimo s’ha anat florint sota la llosa del Valle de los Caídos, ha ressorgit sense complexos el nacionalisme espanyol. Sempre és bo que la gent demostri el que pensa, com se sent. La comparació amb la convivència de les dues religions a Etiòpia m’ha dut al terreny dels nacionalismes —que, en certa manera, configuren una mena de religió. I he pensat que allò més normal fóra que els que pengen banderes ‘rojigualdes’ fossin els que millor entenguessin els que en pengen d’estelades. I viceversa. Al capdavall, tots dos col·lectius estan units per la ‘fe’: la fe en la nació. Que tenen interessos divergents? Alà o Jahvé? Espanya o Catalunya? Si ho mirem fredament, és un detall menor: els dos tenen el mateix sentiment de pertinença i el desig d’exterioritzar-lo. Mirat així, semblen condemnats a entendre’s.

En arribar a casa faig un repàs a diversos mitjans de comunicació, de Madrid, de Saragossa i de Barcelona. Està clar que el meu raonament no es correspon amb la realitat. Em preparo un cafè mentre una sospita s’apodera de mi. Sóc un extraterrestre?

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 13, febrer 2014

Taxi a Addis Abeba

Taxistes fent-la petar, a Addis Abeba

Anuncis

3 thoughts on “De banderes i religions

  1. La comparança és bona. Jo he viscut i conviscut en un pais musulmà i el fet és talment com el descrius. Ara bé, crec que la diferència entre una bandera i una religió és territorial i econòmica. Els nacionalismes necessiten d’un territori i uns poders econòmics que provoquen la lluita per aconseguir-los (mirem si no, què passa a Palestina: la incomprensió religiosa és brutal perque el que hi ha darrere és una voluntat de xuclar la sang al veí).

    • Està clar que una cosa és el nacionalisme i l’altra la religió. Però la comparança la faig del fet de comprendre al que tens enfront(at) a tu, precisament perquè té una ‘fe’ com la teua, és a dir, el mateix sentiment de pertinença o fidelitat a un símbol i el desig de mostrar-ho al món. A Etiòpia l’«estrany» no era el de l’altra religió, sinó el que no en tenia. En el tema d’adscripció ‘nacional’ hauria de passar el mateix. Però tant en un cas com en un altre, la manipulació dels ‘creients’ per part de les elits fa que acabin enfrontats entre ells. Gràcies per haver ocupat una estona llegint-me i comentant la teua experiència!

  2. Retroenllaç: De banderes i religions | L’ esmolet | La Franja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s