Ramon

(Aparegut a La Comarca, columna «Viles i Gents», l’1 de novembre de 1996)

Ramon, de contundents ressonàncies i regust de terra obscura, a més de ser un patronímic arrelat a la nostra història, es el nom més repetit en la meua família. Ramon es diu mon pare, fill d’en Ramon Terès Benasc i nét d’en Ramon Terès Pena, tots ells nascuts a la vila ribagorçana d’Estopanyà. I Ramon, de cognom Bellès, és també el nom de mon iaio, oncle i cosí materns. N’hi ha més poblant les branques del nostre arbre genealògic, però voldria dedicar aquestes ratlles als tres que, a més dels seus gens, m’han cedit els cognoms que m’identifiquen.

L’avi Ramon Terès va ser un home d’ideals, que va organitzar els llauradors d’Estopanyà per no haver de de donar el fruit de la seua faena a intermediaris i aprofitats que se’n quedaven tot el benefici. Quan va venir la guerra ell, naturalment, va prendre partit pels seus —és a dir, per la gent treballadora i pel govern elegit lliurement a les urnes—, i va lluitar fervorosament en contra dels sublevats, defensors de cacics i especuladors. Va trobar la mort, diuen, en una acció desgraciada quan es retiraven cap a França, a l’indret de La Molina. Sovint imagino els esquiadors fent filigranes per damunt d’on reposa el seu cos. Moltes històries m’explicava sa germana Rosa Terès, com per exemple, quan va passar les línies enemigues una nit paorosa tan sols per vore al seu fillet, mon pare, per primera i darrera volta.
L’altre iaio, en Ramon Bellès de Queretes, va ser el Iaio en majúscules, la il·lusió de tots els estius, de les llarguíssimes vacances, de les Valls i les Capçades, del riu, de la moto Ossa i la furgoneta Dos Cavalls… El iaio Ramon era xòfer de camió a Barcelona, en una època on no n’hi havia gaires. Fugint de la guerra van tornar al poble i, el iaio Bellès, que estava enamorat de la seua terra, va fer mans i mànigues per quedar-s’hi.
Hi ha també l’altre Ramon, el més important de la meua vida en tots els sentits, mon pare. Fa poc vaig sorprendre’m mirant les seues mans, ara tenallades per l’implacable avanç de l’esclerosi múltiple. Havien estat, les seues, unes mans hàbils i precises, dotades, segons el mestre Miquel Oliva, de la “gràcia”, avui extingida, del bon esmolet. Les recordo a l’hora de llimar un cap de rebló, d’acariciar amb la moleta la fulla d’una navalla d’afaitar, de polir unes alicates de manicura. “S’han de tocar només un pensament”, solia dir-me quan m’ensinistrava en el noble i antic ofici. I, a contrallum, em mostrava l’arc suau que havien de fer les dues parts de la tisora per tallar llargament sense oscar-se. Vaig evocar les olors diverses de l’obrador: el perfum de les eines dels perruquers, la flaire d’herba i boscúria de les podadores i les destrals, l’aroma de tela calenta de les tisores de sastres i modistes. I és que, quan un ferrament passa per la mola, evapora les seues essències i en mostra la seua història. Vaig veure, en fi, aquelles mans i, a través d’elles, tota la peripècia existencial d’aquest home que ha lluitat sense descans per donar-nos una vida digna i, sobretot, uns valors humans als quals ja no podem renunciar.
Ara és malalt, lligat a una cadira de rodes i depenent de les atencions de la mare. Vet aquí la seua aventura, vet aquí el meu homenatge i el meu agraïment.

El pare, Ramon Terès Solana esmolant al taller del c. Sant Cristòfor, a Gràcia

El pare, Ramon Terès Solana esmolant al taller del c. Sant Cristòfor, a Gràcia

Advertisements

3 thoughts on “Ramon

  1. On Aug 31, 2013 7:50 p.m., “L' esmolet” wrote: > > esmolet posted: “(Aparegut a La Comarca, columna Viles i Gents, l’1 de novembre de 1996) Ramon, de contundents ressonncies i regust de terra obscura, a ms de ser un patronmic arrelat a la nostra histria, es el nom ms repetit en la meua famlia. Ramon es diu mon ” >

    • Doncs a casa ens n’hem aplegat un munt, de Bellès. Jo ho sóc per part de mare, però la meua dona també (els seus vénen de Culla, i els meus —l’avi del meu avi—, d’Alcalà de Xivert), i ma sogra és Bellés-Bellés (per part de pare i mare). A més estem tenint cura de sa germana.
      Salut als Bellés!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s