El català perviu a Aragó. Manifest de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa

(Traducció pròpia, amb assessorament d’Artur Quintana. La versió original en castellà és a sota) Els professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, Maria Rosa Fort, Javier Giralt, Maria Teresa Moret, davant la presentació pública de l’Avantprojecte de “Ley de uso, proteción y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de…

«Licantropia» ja és al carrer

Se n’ha fet una edició curtíssima (per a la venda en quedaran uns 100). O sigui que, si el voleu, aquestes són les dades: Títol: Licantropia Autor: Carles Terès Bellès Colección Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana. Gobierno de Aragón. Dep. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte. Zaragoza 2012 ISBN: 978-84-8380-307-3

«Licantropia» ja és al carrer

Se n’ha fet una edició curtíssima (per a la venda en quedaran uns 100). O sigui que, si el voleu, aquestes són les dades: Títol: Licantropia Autor: Carles Terès Bellès Colección Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana. Gobierno de Aragón. Dep. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte. Zaragoza 2012 ISBN: 978-84-8380-307-3

Evolució i «disseny intel·ligent»

La Comarca, columna «Viles i gents», 8 de juny de 2012 L’altre dia vaig veure un documental sobre l’avanç, als Estats Units, dels partidaris que s’ensenyi la ideologia del «disseny intel·ligent» —és a dir, que Déu va crear Adam i Eva directament i de manera deliberada— dins l’assignatura de biologia. Aquí a Europa els adeptes…

Discurset per l’entrega del premi Guillem Nicolau

Divendres 8 de juny de 2012, 20.30 hores, pati de «Capitanía», Saragossa Gracias primero al Gobierno de Aragón por haber convocado este premio en catalán, una de las dos lenguas patrimoniales que tenemos en Aragón. Quiero agradecer también al Jurado por considerar mi novela Licantropia merecedora del Guillem Nicolau. Esta novela ha sido posible gracias…

Perdurar

La Comarca, columna «Viles i Gents», 27 d’abril de 2012 La diada de Sant Jordi la vam passar amb uns bons amics al seu refugi de la Mangranera, enmig del bosc que cobreix bona part del terme de la Freixneda. El dia era magnífic; ni massa càlid ni massa fresc, i per això, havent dinat,…