Ressons de l’Alifara [Torredarques, 1998]

(La Comarca, columna «Viles i Gents», 14 d’agost de 1998)

[Com que és tan antic, no el tenia penjat al bloc. Ara, més de 12 amys després, m’ha semblat adient recuperar-lo]

Escriure esta paraula, Alifara, em produïx una estranya sensació. D’una banda el record agradable d’un projecte que va eixir bé i, sobretot, que mos va unir a tots los torredarquins (de dins i de fora) i als amics que mos van ajudar. De l’altra, però, em retorna un regust de saturació i de fatiga. Suposo que fa molt poc que ha passat tot i que encara no hem pogut descansar de l’esgotament que tots els preparatius mos han deixat. Aquelles viles que ja ho han passat, saben de què parlo. El que es veu, la festa grossa, és només el final d’un llarg procés que comporta infinitud de tecles a tocar. Reunions, negociacions, planificacions, telefonades, més negociacions, més reunions… Hi ha un pressupost i unes ganes que la festa siga lluïda i que tothom n’isca content. Hi ha, en certa manera, el prestigi de la vila en joc. De fet, un dels motors que impulsa a un poble menut i envellit com lo nostre a embarcar-se en tal aventura, és poder donar a conèixer-lo, que vingue força gent i que s’emporton la impressió de “qui ho havia de dir, estos de Torredarques. Quina festa més ‘maja’ que han preparat!”.
Al principi, com és natural, tot van ser dubtes i cavil·lacions. “On es farà?, Quina casta de gent vindrà?, Vols dir que en sabrem?…” Però al final sempre aquella frase de “si a tal poble ho han fet, natres també!”. I mans a l’obra.
Per completar el cap de setmana, es va decidir de celebrar l’Alifara juntament amb la Trobada Cultural. Era una manera d’unir les dos festes comarcals del Matarranya i de combinar festa i cultura.
Una de les coses que vam prioritzar va ser la difusió. Era important donar a conèixer la vila el més amplament possible. Som, com ja he comentat alguna volta, terra de frontera, i açò mos permet estar a cavall dels tres territoris més importants de l’antiga Corona d’Aragó. Així se va parlar de Torredarques (escrit així, en la seua toponímia genuïna) al País Valencià, a Catalunya i, naturalment al nostre Aragó. Les matrícules dels moltíssims cotxes que hi havia aparcats parlaven per elles mateixes.
En fi. Les sensacions són tantes que no acabaria mai d’escriure.
Jo, personalment,n’he tret algunes conclusions que crec molt profitoses per la gent d’altres pobles. La primera és que una vila, per menuda que sigue, és capaç de molt més del que mos imaginem. La segona és que, per superar l’absurd tabú de no usar la nostra llengua en mitjans escrits i públics, només cal una mica de decisió i, sobretot, d’autoestima. I tercera, contradient algunes pors i prejudicis, el comportament de la joventut que acudix en massa a n’estes festes és irreprotxable.
I, per acabar, agrair a tots els que, sense ser de Torredarques, han fet possible la festa. Especialment la gent de les viles de la Torre del Comte, la Portellada, Fórnols i la Freixneda, les quals havien celebrat l’Alifara anteriorment i mos van oferir una informació valuosíssima per dur a bon port la festa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s