Democràcia de paper

(La Comarca, columna «Viles i Gents», 17 de desembre de 2010)

Sempre m’ha fet la impressió –probablement errònia– que els votants progressistes són més primmirats amb els seus representants. Com si esperessin que, en arribar al poder, haguessin d’engegar immediatament totes les reformes que calen per fer d’aquest món un lloc més just i igualitari. Del votant de dreta en tinc la percepció –segurament també equivocada– que té una visió més realista: sap de les febleses humanes i és partidari que cadascú s’espavili, sense posar-se gaires pedres al fetge per l’esdevenidor dels altres, especialment si pertanyen a col·lectius que ell percep com a aliens.

El cas d’Obama és paradigmàtic. Va arribar contra tot pronòstic a la presidència de la primera potència mundial. Els experts diuen que va aglutinar el vot esperançat i idealista. Però tantes expectatives eren impossibles de satisfer, i més en un sistema  tan complex com el nord-americà. I, efectivament, el president ha anat patint derrotes electorals. Em costa d’entendre perquè els electors progressistes s’han arronsat, deixant a mans dels conservadors –alguns d’ells de l’ultra «Tea Party»– parcel·les de poder que acabaran fent impossible l’aplicació del programa de govern que havien triat. Les poderoses cadenes conservadores no han donat treva al gabinet presidencial. Com una pluja fina –i si ha calgut, torrencial– han amarat el subconscient dels nord-americans de notícies negatives i falsos rumors. Les elevades donacions econòmiques als candidats republicans han estat també determinants.

Sense anar tan lluny, al nostre país, o fins i tot als nostres municipis, també hi ha mitjans de comunicació que s’acarnissen amb alguna administració. Els ciutadans, que sabem que no n’hi ha per tant, ens preguntem què hi ha al darrera de tanta agressivitat. Gràcies a Internet, podem contrastar les informacions, però la pèrdua de credibilitat dels mitjans que abans ens eren de referència, és un mal difícilment reparable. Tot plegat ens porta a la trista conclusió que la democràcia pot ser prima com el paper… moneda.

Anuncis

One thought on “Democràcia de paper

  1. Com sempre un bon article. M’ha fet recordar el que hem deia una amiga, un dia dinan, dels votans de dretes i d’esquerres. Ella deia, com tu, que els d’esquerra eren idealistes, exigents i capaços de castigar a qui no compleix les seves espectatives, sencillament no anant a votar. Encanvi els de dretes son mes aviat de “pinyo fixe”, ells voten una doctrina, poden preferir més un candidat o un altre, però van a votar. Els votans d’esquerra es poden il·lusionar i movilitzar-se facilment, mes si es senten decebuts es queden a casa. Cal algú capaç d’il·lusinar i no decebre després, almenys massa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s