Joguines mal educades

(Temps de Franja núm.101, columna «L’Esmolet», desembre de 2010)

La meua filla menuda, la Tuàbech, vam anar a buscar-la a Etiòpia ara fa tres anys i mig. Està plena de curiositat i, com a conseqüència, té el costum de preguntar sobre tot allò que li crida l’atenció. Alguna volta ens ha posat en algun compromís en travessar el llindar d’allò que en diem intimitat. Res d’importància, doncs és difícil ofendre’s si l’interlocutor és una nena petita. Al principi era habitual que preguntés a la gent castellanoparlant perquè no parlava en català. Les persones interpel·lades solien respondre amb tota franquesa i amabilitat, algunes en català: “No lo sé hablar”, “no me atrevo”, “per costum”, “no ho sé!”. Fins i tot alguns se li disculpaven. Ara ja ha assumit que les coses són així i ja no en fa cas. L’altre dia però, tot mirant el seu estimat Doraemon, va tornar a preguntar-me perquè hi havia tants anuncis en castellà si allò era el Súper 3. No em vaig poder estar de dir-li que era perquè els anunciants que feien això eren molt poc educats. Des d’aleshores m’avisa amb entusiasme quan surt un anunci en català: “Mira papa! La Barbie ho fan en català”. Fa temps vaig escriure un Esmolet parlant del tema, en aquell cas des del punt de vista d’efectivitat publicitària. Ara, gràcies a la ingenuïtat d’una nena de vuit anys, m’adono de la manca de visió de les empreses que persisteixen en anunciar-se en un idioma diferent del del de la programació. És tan contraproduent que no cal ser malpensat per deduir que ho fan a posta. I la majoria, irònicament, són valencianes.

Anuncis

2 thoughts on “Joguines mal educades

  1. T’has d’anar acostumant, noi, que moltes regions d’Espanya són bilingües, i cal acceptar-lo com s’accepta la llei de la gravetat. Em fa l’afecte que el teu cas és el d’aquell que posa per davant el seu desig a la realitat, però hauries de recordar que l’entorn sociocultural on vius és divers. Per cert, també els castellanoparlants paguem TV3 a Catalunya; suposo que a València passa quelcom semblant. Prou ja de no estimar-se el bilingüisme! Una mirada objectiva i respectuosa a la Catalunya real o a la de la Comunitat de València ens hauria d’orientar en el camí a seguir sobre aquests temes tant carregats d’emoció que enteranyinen el discerniment. Un salut.

    • La realitat bilingüe no és el tema de l’article, sinó l’estratègia publicitària. Sé perfectament que la força de la gravetat existeix: sóc aragonès de la Franja i visc aquí a Aragó. Els catalanoparlants de la Franja paguem també impostos i no tenim ni un minut en els nostres mitjans públics (mai els hem tingut, ni amb uns ni amb els altres). I la situació de València, a pocs Km. del poble, ja la coneixem. Per això només ens queden emissores i canals de Catalunya, quan els podem agafar, si volem sentir el nostre idioma en registres diferents dels domèstics, l’idioma que encara parlem la gran majoria de franjolins (els que el volem escriure l’hem d’aprendre pels nostres mitjans). Però ja t’he dit que no és aquest el tema: ja sé, ho experimento cada dia, que el darwinisme lingüístic avança inexorablement (el pes de la realitat) i la força demogràfica de les llengües més parlades acaba escombrant de manera “natural” els idiomes amb menys parlants. El tema és que si jo fos l’assessor publicitari d’una marca no li aconsellaria anunciar-se en castellà a una emissora en català pel rebuig que pot causar en un percentatge dels oïdors. El mateix faria al revès: en una emissora castellanoparlant rarament aconsellaria fer un anunci en català. És una qüestió merament d’eficàcia, de rendibilitat de la inversió. Sobre l’emoció suposo que és inevitable perquè (encara) som humans, I crec que és un element fonamental de la publicitat: apel·lar a les emocions de públic objectiu. O sigui que, noi, gràcies pels teus savis i assenyats consells. Et recomano jo també una lectura d’aquests articles despullat de la pròpia emoció. Aquest article el vaig escriure el 2010. En vaig escriure un altre fa poc (https://esmolet.wordpress.com/2015/11/05/els-anuncis-de-la-radio/) i un altre encara el 2005 (https://esmolet.wordpress.com/2005/04/05/1211/), des d’enfocaments diferents. Moltes gràcies per haver comentat aquest humil article viscut i escrit des d’Aragó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s