Ho sento molt

Ruc "fiestanacionalitzat"

Una penya alcanyissana ens dóna la benvinguda

(La Comarca, columna «Viles i Gents», 10 de setembre de 2010)

Vist el caire que estan prenent els esdeveniments, vull entonar un mea culpa des d’aquesta tribuna. Vull demanar perdó abans de res pel pecat original d’haver nascut a Catalunya. Perdó també per ser fill d’aragonesos de la Franja, és a dir, catalanoparlants. Perdó perquè ells, Ramon (d’Estopanyà) i Roser (de Queretes), s’enamoraren en la seua llengua, la mateixa en la que em van educar i em vaig sentir estimat. Perdó en nom dels iaios, que tingueren l’atreviment de parlar-me sempre en català. Disculpeu-me també per haver-me enamorat d’una aragonesa de Torredarques, o sigue, catalanoparlant, i que fruit d’aquest amor hagi tingut dues filles, a les quals no puc evitar de parlar en la llengua dels pares, dels iaios i dels iaios dels iaios. Perdoneu que m’estimi tant aquesta llengua, m’és igual si no és tan poderosa com les que l’envolten. Perdó per dir-li català, igual com ho fan totes les universitats del món. Demano perdó per la indignació que em produeix veure com hi ha gent que, tot i saber què en diu la filologia, persisteixi en la denominació denigrant amb la sola intenció de convertir-la en un xapurrejat sense futur. Mil disculpes també per atrevir-me a escriure aquesta columna en català. I una altra disculpa perquè m’agrada sentir-lo en totes les seues variants, amb tots els seus colors, en tota la seua riquesa: a Xàtiva, a Valldemossa, a Tortosa, a Sallagosa, a Morella, a la Codonyera, a Camporrells o a Berga. Confesso també que m’encanta llegir llibres, escoltar cançons, veure pel·lícules en el meu idioma. Perdó, en fi, per haver-me cregut que parlar dues llengües espanyoles era millor que saber-ne només una. I també per desitjar que les generacions venidores la continuïn parlant. Demano perdó a qui hagi molestat amb aquestes confessions. Deixo a la consideració del pacient lector la penitència que em correspongue. Tot i que em temo que no tinc remei.

Advertisements

3 thoughts on “Ho sento molt

  1. Jo et perdono i t’animo a seguir pecan.
    Aquesta es la penitencia que jo et poso.
    Una abraçada.

    FENT CAMÍ

    Res vull, res tinc,
    nomes l’esperança de ser feliç.

    Que el meu estel
    perdi el nord,
    i em guii fidel
    per les dreceres del bosc,
    tenint sempre recel
    del camí quan és fosc.

    Res perdo, res guanyo,
    nomes el haver arribat fins aquí.

    Que el meu àngel
    perdi la devoció,
    i em faci caure del cel
    en el pecat de la temptació
    de traurem dels ulls el vel
    per mirar amb claretat l’horitzó.

    Res em distrau, res em guia,
    nomes el desig d’anar fent camí.

    Que el meu cor
    perdi la por,
    i amb el seu batec
    empenyi aquest cos
    a lluitar amb fermesa
    fins que arribi la mort.

    Res vull, res tinc,
    nomes la certesa de que estàs amb mi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s