Boletes de silicona

(Temps de Franja núm.86, columna «L’Esmolet», maig de 2009)
Em faig vell. I rondinaire. La darrera cosa que ha dut la filla petita a casa són unes boletes menudes de silicona. I per a què serveixen? li he preguntat. Les poses en aigua i s’inflen! em contesta entusiasmada. La qüestió és que porto un grapat de dies trobant-me pertot una ampolleta plena d’aigua amb boletes a dins. No sé si han crescut o no, però el flascó apareix a la lleixa del bany, o a sobre la tele, fins i tot a la tauleta de nit. Una altra moda estranya i incomprensible. No s’hi pot jugar, no estimula cap hàbit saludable, no és especialment decoratiu… en definitiva, no serveix de res. Però tots els companys les compren. Amb una mirada més àmplia, veig que les boletes de silicona són el paradigma de moltes coses del nostre voltant, especialment a l’entorn dels infants i adolescents. Només cal engegar la ràdio i escoltar quines músiques hi sonen; la TV supura programes infectes de gent que es vol fer famosa ballant, discutint o plorant per les pròpies misèries. Tot plegat inútils boletes de silicona.
No sé si hi té a veure el fet de viure a una petita ciutat de l’Espanya profunda o és igual arreu. Em fa l’efecte que tot allò que ens il·lusionava d’adolescents al meu suburbi barceloní és ara vacuïtat mediàtica, muntanyes de roba i mòbils mai prou moderns. Està clar que he esdevingut poca cosa més que un vell rondinaire.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s