La premsa i la nació

(Temps de Franja núm.84, columna «L’Esmolet», març de 2009)
Als vestíbuls de Feria de Madrid hi ha uns dispensadors gratuïts de diaris. Hi són els que s’editen a la capital –“prensa nacional”, segons les ràdios i TV estatals. Per a una persona de sensibilitat progressista, només hi ha una opció –El País– contra tres de tendència clarament dretana –ABC, El Mundo i La Razón–. Jo hi trobo a faltar La Vanguardia, un periòdic que és al marge de les lluites mediàtico-partidistes de les empreses de comunicació madrilenyes. Aquest rotatiu, de vocació espanyola, pateix l’estigma d’estar elaborat a Barcelona: quan es comenten les seues notícies, sempre és qualificat de “diario catalán” –un esglaó per sota de “los nacionales”. Els altres, en canvi, mai són anomenats “diarios madrileños”. És evident que La Vanguardia és un dels grans diaris estatals, que parteix de la premissa que Barcelona és tan espanyola com Madrid. Tanmateix, allò de les pel·lícules de Martínez Soria continua vigent: si no es fa a Madrid, és “de provincias”. Potser hi ha alguna cosa d’aquesta concepció centrípeta madrilenya a les arrels del sobiranisme català: si els catalans no són considerats espanyols “com Déu mana” pels propis capitalins, com volen que ells mateixos se’n considerin? Ara hi ha una campanya per que La Vanguardia es faci en català. Si això tira endavant, als quioscos a l’oest de l’Algars només hi haurà la visió “mesetaria” dels diaris madrilenys i la caspa regionalista dels saragossans. Quin panorama!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s