Extremistes radicals

(Temps de Franja núm.82, columna «L’Esmolet», gener de 2009)
Qui nega que el català és la llengua que parlem a la franja oriental d’Aragó pot ser dues coses:
1. Un ignorant que no ha tingut cap formació sobre el tema.
2. Un extremista radical.
El primer punt és de fàcil solució. Només cal informar-se al departament de filologia de qualsevol universitat del món. La segona tipologia té mal remei: la persona, ofuscada pel seu radicalisme cec, sap de què va la cosa però persisteix en la fal·làcia. Tan se val si són professors, polítics o titulats universitaris; com a bons extremistes, no atenen a raons encara que aquestes estiguin certificades per la ciència filològica. En qualsevol lloc civilitzat, aitals personatges quedarien inhabilitats per exercir càrrecs de responsabilitat o, si més no, se’ls demanaria que esbravessin les fòbies en privat. Tanmateix al nostre país hi ha barra lliure en qüestions de cultura. Aquí els individus que arremeten contra tot allò que s’anomeni català tenen tirada.
Aquestes paraules me les ha provocat el relat d’una reunió que un partit polític va fer amb els seus edils del Matarranya per veure què opinaven sobre la llengua que es parla a la comarca. Mentre m’ho explicaven, la gent que omplia el saló cultural de La Portellada, acabava de gaudir de la 9a Trobada Coral, on el català s’havia usat sense complexos tant en les cançons com en els parlaments. La realitat, malgrat tot, encara deixa lloc a l’esperança.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s