Ararat (El dolor de ser odiat)

(Temps de Franja núm.79, columna «L’Esmolet», setembre de 2008)
Fa poc vaig veure «Ararat», una pel·lícula d’Atom Egoyan. Tracta el genocidi armeni perpetrat per  Turquia l’any 1915. El director canadenc utilitza el recurs de la pel·lícula dins la pel·lícula per mostrar-nos les reaccions dels personatges davant els fets narrats. La figura central és Raffi, un jove ajudant del director, fill d’una professora universitària i d’un presumpte terrorista armenis. És molt interessant veure les diverses maneres d’assumir la tragèdia: els fills i néts de la diàspora armènia, els ciutadans canadencs i fins i tot l’actor d’origen turc que encarna el militar otomà sense escrúpols. Hi ha un moment en què aquest actor qüestiona la veracitat del genocidi en conversa amb el director, magistralment interpretat pel francès d’origen armeni Charles Aznavour. Aquest evita entrar en discussions, la qual cosa indigna en Raffi que, amb la seua joventut, no entén la manca de rèplica. És en aquest moment que Charles Aznavour, amb una mirada trista i cansada, diu: «Saps el que segueix causant tant de dolor? No és la gent que vam perdre, ni la terra. És saber que se’ns odiava tant. Qui era aquesta gent que ens odiava tant? Com poden seguir negant el seu odi i així odiar-nos encara més?» Vaig quedar-me clavat. Em va venir al cap l’Esmolet que vaig escriure el mes de maig «La tristesa de ser català» i, tot d’una, vaig sentir-me també molt trist, molt cansat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s